Que les tradicions són les tradicions ningú no ho discuteix. Que les essències s’han de poder preservar a recer del temps, tampoc. Que cal tenir cura dels llegats de la història per tenir memòria de qui som i d’on venim, tampoc seré jo qui ho negui. Però que certes afirmacions i posicionaments són del tot inadmissibles per conviure en la societat del nostre temps també és una veritat com un temple!
Molt han corregut arreu les desafortunades declaracions de qui presideix aquest estendard de la tradició santjoanera, i fins i tot s’ha hagut de disculpar públicament tot dient que les seves paraules s’havien malinterpretat per treure-les de context… Idò resulta que en el llenguatge la forma i el fons van indissolublement unides i allò que dius i com ho dius conté també allò que penses. Les paraules «no volem ni polítiques ni dones per enmig» volen dir exactament el que diuen!
Moltes són ja les veus ciutadellenques que estan per una evolució, lògica, necessària i respectuosa amb l’essència de la festa, de Sant Joan. I això passa per integrar l’altra meitat de la societat als papers protagonistes de la festa. Com a dona, com a política i com a ciutadana que estima Sant Joan i totes les festes de Menorca, sento indignació davant postures immobilistes que fan retrocedir, en nom d’una mal digerida salvaguarda de la tradició, els avenços que com a societat anem fent amb sang, suor i llàgrimes. La igualtat també ha d’entrar a formar part de la tradició. I ja fa tard!
