Qui no està decebut per la situació actual de la pandèmia? I enfadat perquè ens havien promès una realitat ben diferent. I no només Pedro Sánchez, que quan deixi de ser president no té cap opció que el contractin a l’oracle de Delfos. Segur que deu ser la Pythia d’Apol·lo la que li fa arribar les previsions de la pandèmia. Ha endevinat l’èxit de la vacunació, però ens ha desorientat amb l’evolució de la covid (encara no haurà format la comissió d’experts) i amb el preu de la llum.
Es nota com l’incompliment de les previsions ha donat ales als que no creuen en aquesta vacuna. Ja no són només els negacionistes els que es mostren crítics amb el procés.
La sisena onada i l’expansió de la variant òmicron ens situen en una nova situació. No és que tornem al punt inicial, per sort, però ens demostra que la pandèmia no té un final proper i que quan diem que hem d’aprendre a viure amb la covid vol dir fer-ho extremant les mesures de prevenció durant uns quants anys. Una altra conclusió és que la vacuna és l’única forma de poder lluitar contra el virus.
La dada que més ho demostra és que entren a l’UCI, amb porques excepcions, persones grans vacunades amb altres patologies que veuen empitjorar la seva salut per la confluència de riscos, i persones no tan grans no vacunades. La vacuna no immunitza al 100 % ni evita que un vacunat pugui contagiar, però és útil perquè els efectes de la malaltia siguin més lleus, per no saturar els hospitals i que no sigui necessari tancar quiròfans i suspendre operacions, necessàries per a la salut de moltes persones. Crec que en aquest fet hi ha la responsabilitat del fet de vacunar-se. O en la decisió política de què la vacuna sigui obligatòria.
La prudència en l’aplicació de restriccions també en sembla un bon criteri. Primer la salut i també la contenció de danys a la malmesa economia.
