Segurament tothom coneix la història de Galileu, aquell estudiós italià que es va atrevir a dir que la Terra girava al voltant del Sol i no al revés, com s’explica a la Bíblia. L’observació del cel i l’estudi del moviment dels planetes el van dur a aquesta conclusió, encara que abans ja ho havia intuït un astrònom polonès de nom Copèrnic.
Copèrnic va tenir la sort de morir abans que es publicassin els seus estudis. Però Galileu no, i es va haver d’enfrontar a un tribunal eclesiàstic. I si no va morir cremat a la foguera per heretge és perquè, al final, es va desdir del seu descobriment. Açò succeïa l’any 1633 i l’Església no va reconèixer que donam voltes al Sol fins al 1756.
La lliçó de Galileu és l’aplicació del «mètode científic» per conèixer els misteris del món que ens envolta. Que vol dir que no es pot afirmar una cosa si primer no es demostra que és certa i que és impossible de rebatre. És tan simple com dir que primer de tot s’ha de comprovar de forma experimental. I tantes vegades com sigui necessari.
En realitat aquest mètode l’hem aplicat des dels inicis de la humanitat, quan els primers pagesos anaven provant les terres més adequades per a cada cultiu. Però obtusos com som, tenim tendència a oblidar-ho i les urgències de cada moment ens fan més partidaris de dir allò que no sabem.
Sembla que ara torna a succeir amb aquest coronavirus que ha infestat el món i de qui tothom en ralla perquè te boca. La seva presència és tan recent que fa dos anys ningú no sabia com l’havia de tractar ni quines conseqüències tindria. Els experts anaven tan a les palpentes com els polítics, que no tenien més remei que dir qualque cosa.
Així i tot, els científics van fer via i amb més poc temps que ningú no s’esperava es va tenir informació suficient per estudiar possibles vacunes. Que es van haver de provar amb voluntaris per conèixer la seva eficàcia i els efectes secundaris que podrien tenir. Vacunar milions de persones exigeix moltes garanties prèvies i hauria estat irresponsable i criminal no prendre-les.
Però l’aplicació del mètode científic no s’acaba aquí. Demostrat que les vacunes són eficaces i que de moment no tenen efectes secundaris nocius, és difícil assegurar per quant de temps protegeixen i en quines circumstàncies ho deixen de fer. Perquè ‘el temps’ només es coneix quan ja ha passat...
D’aquí ve la confusió actual, provocada en part per tantes declaracions triomfalistes del món de la política, refractàries al mètode científic. Ens van arribar a convèncer que amb una punxada o dues s’aclariria tot. Potser amb la bona fe de tranquil·litzar la població, però amb el resultat que ja anam per la tercera i en alguns països ja rallen de la quarta.
Però qui està més enfora del mètode científic és tota aquesta gent que qüestiona la feina que s’ha fet fins ara i que predica teories fantàstiques sobre l’epidèmia. Des dels que neguen l’eficàcia de les vacunes fins als que estan en contra de totes les mesures preventives. Des dels que reneguen de la mascareta fins al que la duen amb el nas defora.
I també tota aquesta tropa que vol aprofitar l’epidèmia per als seus interessos polítics. Ahir matí llegia a la premsa un gran elogi a la senyora Ayuso de Madrid perquè no fa absolutament res per reduir els efectes de la pandèmia. I, a la vegada, una crítica ferotge contra el senyor Sánchez pel mateix motiu.
En la mateixa línia, l’unionisme espanyol critica que la gestió de la pandèmia estigui a mans de cada autonomia. «Disset polítiques diferents!» s’exclamen com si açò fos negatiu. A Alemanya, per millorar la gestió, l’han repartit no entre 17 sinó entre més de 400 administracions i a França, poques diferències. Potser és que allà apliquen el mètode científic per ser més eficaços i aquí encara ni l’han descobert.
Tornant a les vacunes, bé és cert que algunes persones que estan vacunades també apleguen la malaltia... Clar, es va experimentar amb molts de voluntaris, però era impossible preveure totes les casuístiques. I els humans, per més que iguals, tots tenim diferències.
Per paga hi ha una cosa que ja se sabia i que coneix tothom per l’historial del grip: que els virus són mutants. Que canvien i s’adapten a cada situació. Com tots els ésser vius, ells volen viure, com volem viure nosaltres. Així és que anaran sorgint noves varietats que segurament exigiran altres estudis i altres vacunes.
I en sorgiran encara més per culpa de l’actitud miserable dels països rics. Més de la meitat dels humans ni s’han vacunat ni es vacunaran per la falta de recursos de tants de països pobres com hi ha. En el món global en què ens ha tocat viure, són el caldo de cultiu perquè el virus vagi mutant.
En resum, no és una bona cosa rallar de l’epidèmia sense tenir present el mètode científic i el temps i les provatures que exigeix. Només provoca confusió.
Bon any nou!
