Borgen

David Baret31/12/21 3:59

Aprofitant la letargia nadalenca d’aquests dies, m’he capbussat en una sèrie que m’havien recomanat que parla de les relacions entre els mitjans de comunicació i el poder polític, i de com es condicionen mútuament de manera irremeiable. L’acció té lloc a Dinamarca perquè està produïda per la televisió d’aquest país i el seu nom és Borgen, una paraula que fa referència de manera col·loquial com es coneix el Palau de Christiansborg, seu dels tres poders de l’estat i oficina del Primer Ministre.

Són una trentena de capítols dividits en tres temporades (10 cadascuna), on s’expliquen les interioritats de la política danesa a través del personatge de Birgitte Nyborg, que es converteix en la primera dona a aconseguir el càrrec de Primer Ministre del país i que arriba al poder sense guanyar per majoria les eleccions perquè es consolida com una figura de consens entre la resta de partits, atrapats en els vetos creuats. Amb rigor argumental i gran qualitat, la sèrie posa el focus a les entranyes de la política però també dels mitjans, i la majoria de tripijocs que retrata són els que un es pot imaginar. Des d’acords a l’ombra, lluites pel poder, maniobres, estratègies personalistes, idees i interessos, cadàvers a l’armari i un llarg etcètera. La gràcia de tot plegat és que posa l’accent de manera intel·ligent a la part humana on afloren els dubtes, les pors, les traïcions i les aliances que a la vida real mai acabem sabent. Els hi recomano si no l’han vist tot però he de confessar que malgrat ser ficció, de lluny veuran que no som ni Dinamarca ni tenim una democràcia tan consolidada com la seva perquè dona la sensació que per damunt de tot, el sistema funciona mentre que aquí, fa aigües per tot arreu.