TW

El dia que vaig demanar una bicicleta pel meu 50è aniversari, n’hi va haver que s’ho van agafar amb sorpresa: -T’ho has pensat bé? Açò sol durar poc, a Maó hi ha moltes costes i l’esforç que suposa pot anar guanyant la il·lusió.

- Ho tinc tot planificat. Poc a poc, vaig concloure.

Ella era més partidària del gimnàs, dels exercicis amb màquines. La gent hi va diàriament, com qui abans anava a comprar pa. De lliçons n’hi ha de tota mida, i mentre la veu relatava com pot canviar    radicalment el cos, els pectorals, les marques, la cuixa dins dels texans... jo la veia amb els hàbits actuals, fumant un paquet de tabac diari i comprant menjar prefabricat.

Noticias relacionadas

La dèria dels propòsits de cap d’any envers l’exercici físic sol durar el mateix que les dietes per emmagrir, de Reis a Sant Antoni. Llançar-lo enlaire, tal dia com avui, tan sols vol dir que no li estàs donant prou importància, que no serà un canvi real i que formaràs part del 90 per cent de les persones que no ho aconsegueixen.

Em sembla que la clau per obtenir qualsevol meta que desitgis és tenir paciència, agafar una rutina i -sobretot- una disciplina, característiques que, igual que amb els teus músculs, serveixen per entrenar la    vida.

El millor desig d’avui és la salut, i estar en moviment és la medicina preventiva que tenim a l’abast i que més funciona. Siguin les rodes de la bici, o la pala de pàdel, o el propi gimnàs, tenir cura del cos és també una millora mental i emocional.