TW

Divendres passat vaig assistir a la presentació de l’inventari dels túnels antiaeris del municipi de Maó, o sigui dels amagatalls que es van fer servir per a posar-se a redossa de les bombes dels avions italians de Franco durant la guerra de 1936-1939. Record l’inici de la feina perquè es va tramitar al Servei Municipal de Cultura per decisió personal d’Héctor Pons Riudavets, quan era tinent de batlle de cultura i festes. Es convocà un concurs per atorgar una beca d’estudi i s’hi van presentar tres equips, resultant seleccionat el que lideraven Carlos de Salort i Miquel López Gual. La sempre feixuga tramitació administrativa i la posterior pandèmia han dilatat el termini de lliurament, que finalment ha tingut lloc ara.

Noticias relacionadas

Era de general coneixement que existien túnels antiaeris davall Maó, però el «general coneixement» és, de vegades, molt poc concret. Calia concretar en la mesura del que fos possible què hi havia, exactament, davall Maó. La feina era pràcticament inabastable, però aquest equip s’hi ha dedicat amb entusiasme i perseverança: en els arxius, en les visites in situ, en el contacte amb els informadors, en la bibliografia sobre la qüestió, en l’estudi dels refugis i túnels que es poguessin descobrir, etcètera. La feina ha donat bon resultat, és el que s’ha presentat ara. Tant en Miquel com en Carlos va fer una excel·lent exposició del que han descobert i que servirà per conèixer millor l’episodi històric de la guerra, per tenir instruments per explicar ara i en el futur com es van viure els bombardeigs feixistes a Maó.

Si em permeten gosaré a exposar quatre idees, que segur que ja han estat valorades: a) animar a estendre aquest mateix treball a altres municipis; b) realitzar una jornada de record a la trentena de menorquins i menorquines mortes a causa de les bombes de Franco; c) valorar mesures de protecció urbanística pel patrimoni material vinculat a la guerra, que segurament ja es planteja en la «Llei de Memòria Democràtica», i d) museïtzar, com ja han fet a Alaior una entitat com el CEL, un o dos túnels per a obrir-los a la visita pública.