TW

Fa uns anys estava en un equip modest, havíem fet una temporada acceptable i volíem solucionar les carències de l’equip amb quatre o cinc jugadors de més nivell.

Encetada la ronda de converses i reunions amb possibles reforços un comentari era recurrent, «Jo som un guanyador». Per això la majoria d’ells van seguir en el seu equip o van fitxar per un de més potent i els dos o tres que vàrem aconseguir firmar va ser a canvi de la modesta compensació econòmica, que el pressupost del Club es podia permetre. Aquesta anècdota és vàlida per reflectir una dinàmica, una espiral que fa als equips i als clubs més o menys desitjables i, per tant, competitius.

Perdre no agrada ningú. Si que és cert que els resultats negatius poden esperonar a rebel·lar-se contra la derrota i empènyer a entrenar millor, a millorar facetes del joc, a tenir una actitud més competitiva o a no cometre errors i açò és així si tens recursos en la plantilla i encadenes empats i qualque victòria enmig de les derrotes. Ara bé, si l’esforç no és eficaç i els resultats negatius tenen continuïtat, pot crear en el futbolista un estat d’ànim de frustració recollit en la frase «ja no sabem què hem de fer per guanyar un partit».

Si l’espiral perdedor perdura es produeix un desgast que afecta tant a l’equip com al club, que habitant en la part baixa de la classificació no poden evitar que se’ls pengi el cartell de perdedors, situació de la qual és difícil i laboriós sortir-ne.

Per contra, el que guanya i té resultats positius s’ho passa bé, cada vegada fa més bo i juga millor. Si el teu equip viu un cicle guanyador amb una ratxa victoriosa l’espiral és virtuós, són abundants els jugadors que volen formar-ne part, pensen que és on mereixen jugar i que només experimentaran l’amargant sentiment de la derrota de manera esporàdica. Per tant, mantenir-se amb l’aurèola de club triomfant i que la superioritat sigui coneguda per tothom, és un dels objectius de tota entitat esportiva.

En aquest aspecte és destacable després d’anar a menys i no tenir representació en el futbol Regional, el meritori ressorgir del CD Menorca. Baix el precepte d’haver-se format en el futbol base del club i vestir tots els integrants de la plantilla la samarreta blaugrana, han recuperat l’estatus de guanyador.

Ningú ha estat triomfant per sempre, uns han dominat amb mà ferma la categoria Regional i després no han sigut tan vencedors en Tercera