Està fora de lloc la resposta que el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, ha donat al grup de Ciutadans per haver qüestionat el cost de l’encesa de talaiots per reivindicar els drets humans i la discrecionalitat del procés de contractació amb els seus organitzadors. El vicepresident del Consell va titllar de «racista» a Eugenio Ayuso (Cs), una desqualificació gratuïta perquè en cap dels comentaris del conseller taronja es dedueix que estigui en contra de les persones migrants o refugiades.
La feina de l’oposició és fiscalitzar en què es gasten els doblers públics i l’obligació del governant és donar les explicacions que siguin necessàries, per pesat i injust que li sembli, sense perdre els papers. I per descomptat que es pot qüestionar si estan ben gastats els 12.471 euros que hauria costat enguany aquesta activitat, o els prop de 14.000 de l’any passat, per lloable que sigui l’objectiu que persegueix. Primer la informació i després les valoracions.
En una entrevista a la ràdio pública el conseller Maria va defensar que amb actes com l’encesa de talaiots es dona feina al sector cultural. Aquest argument, discutible o no, és del tot vàlid en una discussió política sana. Res a veure amb les ofenses de caràcter personal.
Ni la dreta ni l’esquerra tenen l’exclusiva en la defensa dels valors morals. La visió maniquea de qui es creu millor persona que l’adversari la vam poder comprovar també amb la batlessa de Sant Lluís, Carol Marquès, en el darrer Congrés Insular del PSOE on es demanava què hauria passat amb la gestió de la pandèmia si haguessin governat els partits de dretes, afirmant que «tenia por» de pensar què hauria estat dels malalts de covid i les seves famílies, dels serveis públics i dels afectats pel tancament d’empreses, amb un govern, per exemple, del PP.
La resposta a la batlessa és que ho haurien intentat gestionar de la millor forma possible, amb els seus encerts i errors, igual que han fet els socialistes. I arribat el moment haurien de passar comptes amb els votants. A veure si enterram d’una vegada la política de trinxera.
