La Lliga s’ha aturat una setmana. Aquestes jornades de descans són un bon moment per posar atenció a dades que ens passen per alt, com la davallada del nombre de futbolistes espanyols en els clubs de la part alta de la classificació.
En els 20 clubs de la Lliga hi juguen 505 futbolistes, dels que 216, el 42,8%, són estrangers. Els quatre clubs bascs són els que menys forans tenen, l’Athlètic no en té cap ni un i el segueixen la Reial, Alavés i Osasuna. Per contra Atlético, Sevilla, València o Real Madrid... són dels que més jugadors de fora tenen.
En aquest aspecte és sorprenent el procés que ha seguit el Madrid, que en la darrera jornada va sortir a jugar el partit contra l’Elx, amb només un jugador convocable per Luís Enrique en l’alineació següent: Courtois, Lucas Vázquez, Militao, Alaba, Mendy; Casemiro, Kroos, Modric; Hazard, Benzema i Vinicius.
Aquesta escassetat de futbolistes nacionals ja havia succeït en altres partits, així contra el Barça, Ancelotti només va presentar en l’equip titular a Lucas Vázquez i amb el Sheriff en la Lliga de Campions els madrilenys van acabar amb onze estrangers.
Els darrers futbolistes que ha fitxat el club del Bernabéu són forans, per tant, és una realitat que en un equip que històricament sempre anava ple de les millors figures espanyoles, ara cada vegada hi militen menys jugadors amb DNI. Aquesta inèrcia en el club blanc estranya i decep, ja que l’espanyolitat és la seva senya d’identitat més important, essent identificat per milions d’aficionats com el representant hispà per excel·lència.
La disminució de futbolistes del mateix país a Espanya i en les grans lligues europees no és d’ara. Davant aquest alarmant descens, per protegir la presència dels nascuts en el mateix país dels clubs, la UEFA va implantar la quota d’almenys vuit futbolistes en la plantilla, que quasi tots maquillen amb jugadors del segon equip.
Seguint amb l’exemple del club merengue, només set dels vint-i-cinc de la plantilla són nats a Espanya, Carvajal, Vallejo, Nacho, Asensio, Ceballos, Isco i Lucas Vázquez. Actualment, fa anques enrere a la política d’espanyolització duta a terme la passada dècada, en què va fitxar gran nombre de joves promeses del futbol nacional. Irònicament com a gran resultat d’aquella manera de fer, el Madrid apareix com el primer club a escampar futbolistes nacionals per les cinc grans lligues, 44 en total, 31 d’ells a Espanya.
Vostè i jo podem estar-hi d’acord o no, però la realitat és que en el món de la globalització no hi ha espai per romanticismes. Un club que vol tenir categoria mundial no pot tenir per idealisme, futbolistes nacionals que donin poc rendiment. El Real Madrid per seguir amb la marca de Club guanyador i la seva història triomfant, ha de contractar com sempre ha fet, als millors jugadors i si no poden ser espanyols doncs no ho seran.
Ara bé, açò comporta uns efectes secundaris. El seleccionador Luis Enrique va rebre moltes crítiques al no convocar ni un futbolista del Real Madrid per a l’Eurocopa. Hi ha qui opina que si l’equip que més seguidors té a Espanya no té internacionals, l’interès dels aficionats madridistes per la «Roja» podria minvar.
Per molts aficionats que tingui i sigui qui sigui el seleccionador, el que resulta amb tota certesa complicat, és que el Madrid pugui aportar jugadors nacionals, quan aquests són una minoria en la plantilla i regularment escassos en l’onze titular.
Ferran Andreu
Entrenador
