L’àrea de salut de Menorca necessita una intervenció quirúrgica urgent. La prova diagnòstica que ho demostra és la llista d’espera de més de 300 persones que podrien patir un càncer de colon i han d’esperar tres mesos per la primera visita al digestòleg. I ho reafirma que no hi ha mitjans suficients perquè es pugui realitzar a Menorca el cribratge per detectar aquest tipus de càncer entre la població de risc. La detecció precoç és la clau de les opcions de supervivència i a Menorca no es posen els mitjans perquè es pugui dur a terme.
Totes les intervencions són una oportunitat per a un malalt i així s’hauria de veure el problema que representa que només hi hagi dos especialistes de digestiu al «Mateu Orfila», d’una plantilla de quatre, també insuficient, quan a l’hospital d’Inca n’hi ha sis. I a l’illa germana tenen Son Espases i Son Llàtzer a dues passes.
El problema de la manca d’especialistes a Menorca és recurrent i fins ara s’ha plantejat com una mancança que supera la capacitat de gestió dels responsables de la política sanitària. S’ha menyspreat la conseqüència que perjudica la salut dels residents a Menorca i que representa un greuge comparatiu molt greu. Un menorquí i un mallorquí haurien de tenir els mateixos drets en l’atenció sanitària i avui no és així.
El problema s’ha d’afrontar amb la voluntat de trobar solucions a la situació específica de Menorca. Ja és hora que la doble insularitat deixi de ser una etiqueta del discurs polític i passi a ser un criteri bàsic de gestió de la Comunitat Autonoma. La sanitat pública hauria de ser el primer objectiu, amb una dotació econòmica i professional específica perquè la qualitat de la prestació sigui equiparable. Tota la setmana, Es Diari ha destacat a portada les mancances en l’atenció en el càncer de colon. Val la pena que la reivindicació agafi força fins que no arribin els resultats. Així ho podrem celebrar quan arribi l’any que ve el dia mundial dedicat a la lluita contra el càncer.
