Diu Martí March, Conseller d’Educació i Formació Professional, que «sense l’escola, la situació del català seria lamentable». Aquestes declaracions publicades per el MENORCA• «Es Diari»van seguides d’una altra exigència a s’oposició: un pretès «consens lingüístic» amb sa llei d’educació balear que està en tramitació perquè, segons diu, sa situació des català és lamentable.
Sa líder de s’oposició, Marga Duran (PP), enfora de plantetjar una alternativa educativa i lingüística a sa imposició catalanista des Govern Armengol, demana a March a veure si «el Govern segueix apostant pel consens en aquesta matèria» per acabar sentenciant que «demanam equilibri» i «que el Govern seguesqui treballant per la via de la moderació i del consens, garantint els drets educatius i lingüístics dels nins i el sentit comú».
Sra. Prohens, ¿de quin equilibri mos parla? ¿Com pot dir el PP que es Govern socialcatalanista d’Armengol ha fet feina fins ara per «la via de la moderació i del consens»? ¿Quins drets educatius i lingüístics des fillets se garanteixen quan s’està vulnerant es dret des pares castellanoparlants a que es seus fills rebin s’ensenyança en sa seua llengua materna, i es dret des pares balearparlants a que es nostros fills aprenguin en mallorquí, menorquí i eivissenc? On sí va ben encaminada sa lideresa popular és amb ses setanta esmenes presentades a sa llei d’educació balear, on inclou s’exigència de que ses dues llengües oficials tenguin caràcter vehicular i s’ús de ses modalitats insulars. Encara que açò darrer segurament no s’haurà concretat en res i quedarà en fum de formatjada, com sempre.
Quan Martí March contesta al PP que «La llei d’educació no és una llei de llengües» per afirmar tot seguit que «volem un consens lingüístic perquè la situació del català és delicada i volem que el català sigui un element clau en el procés de normalització» demostra que es sr. Conseller mos pren per beneits diguent-mos que açò no és una llei de llengües per afirmar a la vegada que es seu objectiu no és educatiu sinó lingüístic, d’acord amb ses tesis des nacionalisme.
Escola, que prové des llatí schola i des grec σχολή (scholé), és es nom genèric amb es que designam qualsevol centre docent on s’imparteix una educació o ensenyança. I s’educació és es procés d’aprenentatge de coneixements, habilitats, valors, creences o costums. En canvi, segons es «Diccionario de la lengua española» una acadèmia és una societat científica, literària o artística. És a dir, una institució que té per objectiu es foment d’una activitat cultural concreta com sa literatura o sa llengua.
Sr. March, ses escoles no són ni s’han de convertir en acadèmies d’idiomes, sinó centres d’aprenentatge de coneixements i habilitats. Que una llengua estigui en decadència no justifica absolutament res; al revés, els hauria de fer reflexionar sobre ses seues polítiques d’imposició. Que es menorquí estigui en perill d’extinció per mor des català estàndard tampoc justificaria que tota s’educació s’hagués de centrar ara en sa seua recuperació lingüística. Ets al·lots no van ni poden anar de 8:00 a 14:00 a escola cada dia per assegurar es futur d’un idioma que en es cas de Balears ni és es nostro. És es seu futur es qui hem d’assegurar.
