Si la llei que ha de regir el sector més important de l’economia de Balears s’ha d’aprovar d’amagat i per decret no sé per què pagam un Parlament. A l’espera de la votació per convalidar-la, ja tenim en vigor la norma suprema que s’imposa sobre tot el procés d’ordenació que el Consell de Menorca havia iniciat en els darrers anys, des de la derogació parcial de la Norma Territorial Transitòria del PP fins a la revisió del Pla Territorial de 2003, passant per la zonificació i els criteris per als lloguers turístics.
Una feinada que ara es distorsiona amb la imposició d’una moratòria de fins a quatre anys per a l’obertura de qualsevol plaça turística de nova creació. Una cacicada que tracta per igual Magaluf i Cala Morell. Una coça al cul per als emprenedors que tenien projectes per dur a terme a Menorca i un escut protector perquè els hotelers de tota la vida continuïn guanyant doblers sense por a la competència.
La gestió d’aquesta llei turística al marge de qualsevol diàleg o debat públic i enmig d’una campanya de propaganda grandiloqüent no tenia altra missió que amagar el seu contingut real. Presumeixen de transparents quan els seus actes són autoritaris i s’omplen la boca amb la innovació mentre no fan altra cosa que afavorir als lobbys de sempre, empresarials i sindicals.
A Menorca es poden perpetuar els mamotrets construïts a primera línia de platja, bona part d’ells en un estat pèssim de conservació, però no es podrà rehabilitar un lloc en runes o una casa senyorial abandonada del centre de Maó o de Ciutadella per obrir un agroturisme o hotel d’interior que funcioni tot l’any i dugui clients a les botigues i restaurants de la zona. Una oda a la incongruència en nom de la «sostenibilitat i la circularitat del turisme a les Illes Balears». Si aquest és el model de futur que té el Govern de Francina Armengol, que passi el següent.
