TW

Si per alguna cosa havia destacat Vladímir Putin en els darrers vint anys, era per liderar la delinqüència electrònica i els ciberatacs a tot el món. Exèrcits de hackers i trols disposats a inundar internet d’estafes, piratejos i campanyes d’intoxicació informativa. Així és com el tirà del Kremlin s’havia convertit en un abanderat de les noves estratègies de guerra al segle XXI. Tot amb l’objectiu de teixir un nou ordre internacional amb el seu aliat xinès i en detriment dels països lliures.

Ara hem descobert, però, que no en tenia prou. En el seu afany per passar a la història com el líder que va tornar la grandesa a Rússia, ha tret la pols d’un manual de guerra del segle XX, el «Blitzkrieg» que va seguir l’Alemanya nazi per expandir el seu imperi imaginari amb sang i foc. Ni els mateixos ucraïnesos —que tenen en la memòria els estralls de la repressió, la fam i el comunisme imposat pels seus vesins— s’esperaven que fos capaç l’any 2022 d’iniciar una invasió massiva dins Europa.

Noticias relacionadas

Tampoc s’ho esperava l’OTAN, que en aquesta escalada ha comès l’error de donar falses esperances a Ucraïna. Fer veure que estarien al costat d’una nació que té dret a exercir la seva sobirania sense haver de subjugar-se als capricis de l’il·luminat que governi a Moscou. No ha estat així. Entre deixar els ucraïnesos a la seva sort o iniciar una tercera guerra mundial, s’ha optat per la primera opció. Resignats a enviar ajuda humanitària, equipaments a les tropes atacades i lloar la resistència suïcida de qui té totes les de perdre davant un gegant.

Europa i els Estats Units han decidit que no duran tancs ni avions de combat a Kiev, que al seu lloc respondran amb sancions i l’aïllament econòmic de Rússia i els seus aliats. Racionalitat (o covardia) davant la barbàrie. Tant de bo serveixi per demostrar que en el món d’avui es pot vèncer una tirania sense morts. Res seria millor que poder estrangular els negocis milionaris del sàtrapa i la seva cort sense que la factura l’acabi pagant el poble. Però ja coneixem la indiferència dels dictadors amb el patiment de la seva gent.