Fer revisions del que hom viu o sent, és una conducta recomanable en un entorn vital com el nostre, on la velocitat de les accions que es succeeixen poden fer perdre un poc el nord. Hi ha qui diu que no només és recomanable, sinó que hauria de ser un hàbit diari obligatori.
Treballar en una escola en un moment com l’actual, fa més necessari que mai, fer aturades de tant en tant i recordar, valorar o ajustar el que es fa amb l’alumnat en relació a moltes accions programades, continguts treballats o fins i tot fer revisió de les converses mantingudes amb ells i les famílies.
A les escoles, tot passa molt ràpid. Fins i tot, m’atreveixo a dir, que per molt que programis, preparis, valoris… quasi res ocorre així com ho havies pensat. Les variables són infinites i no s’arriben a controlar ni conèixer a priori mai. Però no tot surt malament, ans al contrari… a vegades hi ha sorpreses i resultats inesperats molt gratificants. I això és el que avui us vull contar.
Aquestes setmanes a nivell mundial estem molt pendents de conflictes entre països propers als nostre estat. Tal vegada, en hores o dies propers, un país haurà envaït un altre i/o la resta de països també es veuran mesclats en una situació bèl·lica molt greu que pot provocar desastres que no podem a hores d’ara ni calcular…però sí podem aventurar que serà una situació molt complicada amb efectes, possiblement devastadors, a tot el món.
Aquestes setmanes han coincidit amb una data molt important, el 30 de gener, Dia Escolar de la no violència i la Pau.
El Dia de la Pau és una data molt significativa a nivell escolar. Totes les escoles preparen i dediquen esforços a dissenyar activitats que ajudin a tota la Comunitat Educativa a recordar el privilegi que suposa viure en una societat en pau. Ja fa molts anys que aquesta jornada es treballa i per tant es sap que és important.
La pau no és una simple jornada més. No és una celebració festiva buida de sentit. No és una dinàmica que es fa i me n’oblido en cinc minuts quan entra el professor de Mates després del pati. No és un ball o escoltar una cançó mentre es llegeix un manifest o es treballa un símbol a una hora de tutoria.
La pau és una realitat utòpica i a la vegada reial. És un d’aquells conceptes que costa captar sense perdre una bona estona fent-hi reflexió. I això s’ha d’acompanyar en l’alumnat. Ells seran els adults del demà, els que regiran els països i faran que la convivència sigui possible, faran que la paraula sigui justícia i les accions esdevinguin fets emparats per la pau. O no.
Pot semblar que la pau és una cosa que ens ve donada i que no canviarà mai. També es pot creure que la pau depèn dels altres, dels que dirigeixen els països, dels negociadors, dels mediadors, dels jutges, d’institucions concretes, dels professors, dels pares…
D’altres pensen que és impossible que la gent no vulgui la pau. Qui pot voler el mal o la guerra??? Qui pot viure en un món sense pau???
La pau s’ha de cuidar, s’ha de treballar, s’ha de mantenir…s’ha de voler i s’ha de creure en ella. Per tant és un objectiu a potenciar i tenir sempre en ment Primer a nivell individual i després a nivell social.
Moltes persones abans que nosaltres han vist la importància d’apostar per fer veure a la resta de la gent, com hi ha hagut i encara hi ha, moltes situacions injustes, que creen conflictes entre persones, famílies, comunitats i països i que es poden denunciar, evitant d’aquesta manera que es continuïn produint.
Sabem d’activistes a favor de la pau d’altres èpoques i actuals. Coneixem fets, exemples, conductes que a dia d’avui es duen a terme per a mantenir la pau dins la societat plural que tots conformem. Som conscients també, que nosaltres formem part de la societat i per tant també tenim molt a dir i fer a favor o en contra de la pau.
La pau comença a dins un mateix. La pau interior. La pau vol dir compassió i també perdó. La pau és amable, bondadosa, cuidadora i respectuosa amb l’entorn del planeta i amb les persones que en ell hi convivim.
La Pau és un regal i com sempre passa quan ens fan un regal, hem de correspondre a l’alçada de l’ofrena que ens fa un altre que ens estima i que ens ho vol demostrar amb un present.
He après molt en aquesta jornada de la pau a l’escola. He vist que la feina feta va donant el seu fruit. Puc percebre una atmosfera amb valors individuals ben ordenats i jerarquitzats de manera que es pugui saber sempre quina opció fonamental fem servir a l’hora de mostrar-nos al món i estar amb els demés. Que el valor de la justícia i la pau siguin sempre la nostra opció elegida a l’hora de decidir abans que la diversió o la conveniència pròpia o aliena. Que la veritat estigui per damunt del fet de tenir la raó. Que el bé comú estigui per damunt del benestar propi.
Però sobretot, s’ha de recordar, revisar i tornar a pensar que no és una tasca gens fàcil. Ni ara ni en el futur, així com tampoc ho ha estat en el passat, el fet de conviure en pau.
«Més val ser pacient que valent; més val el domini propi que conquerir ciutats» Proverbis 16:32.
