Josep M. Espinàs va escriure una columna al diari AVUI des del 1976 a 1999 de manera ininterrompuda. Entre papers groguejants he trobat una nota en què el periodista conta que un al·lot de les Antilles va comprar llegum amb un dòlar fals. El van condemnar a 18 anys de presó. Si la falsificació hagués estat perfecta, no l’haurien enxampat; però va anar a la garjola per... «un defecte de forma». Espinàs comenta: si el bitllet hagués estat autèntic, però guanyat injustament, o fins i tot robat impunement, el «defecte de fons» no li hauria creat cap problema i s’hauria menjat el llegum en llibertat.

L’anècdota deixa un regust amarg, però ve a compte respecte a una votació produïda a la Comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament de les Illes el 20 de setembre de 1991, si la memòria no em falla. El grup de l’Entesa de l’Esquerra de Menorca havia presentat una proposició no de llei per donar suporta la Carta de la Confederació de Nacions Indígenes d’Equador dirigida al president d’aquella República amb el prec que prengués mesures per aturar les activitats depredadores de recursos vitals, la colonització i explotació del territori i, en canvi, iniciàs una política de protecció de les nacions indígenes i de salvaguarda dels valors naturals.

Noticias relacionadas

Cap grup polític va argumentar en contra de la justícia d’aquelles reivindicacions, que denunciaven en un lloc concret del planeta el saqueig del Tercer Món, açò que permet els nivells de consum del món occidental i capitalista. Llavors, els grups del PP-UM i del PSOE van votar en contra al·legant «qüestions de forma», dient que la carta podria haver-se redactat d’una altra manera. Tanmateix, era aquella i no altra la carta redactada per l’ONG i no contenia cap mentida en forma d’ambigüitats calculades ni presentava cap to imperatiu: era un prec! Un prec desesperat d’una gent que patia. El portaveu socialista, menorquí en aquella ocasió, va qualificar l’escrit de «tenderete de carrer per recollir firmes». Home, no! Les formes són importants, però de vegades succeeix que les persones que proclamen grans veritats no ho facin amb maneres gaire fines o que darrere formes exquisides s’amaguin perverses iniquitats.

Les nostres institucions democràtiques aquests dies aproven declaracions contra la guerra de Putin. Està molt bé que ho facin; ho han de fer!  Però tindrien major legitimitat reclamant també un tracte igual per a d’altres atrocitats comeses ahir i avui arreu del món i al mateix regne d’Espanya.