Sembla que sa majoria d’europeus acaben de sortir de s’ou i tot just se n’han entemut de sa guerra d’Ucrania quan es medis de comunicació occidentals han començat a informar amb una visió sui generis des conflicte bèl·lic. Sa propaganda oficial mos diu que sa guerra ha començat ara amb sa invasió d’Ucrania per part de s’exèrcit rus perquè en Putin ha perdut el nord i vol reconstruir sa Unió Soviètica. Altres il·luminats com García Margallo encara van més enfora, comparant a Vladimir Putin amb Adolf Hitler. Vuits i nous i cartes que no lliguen. Qui digui que en Putin s’ha tornat loco o que vol reconstruir sa URSS és que no ha entès absolutament res de lo que està passant a Ucrania.
Sa realitat és que sa guerra d’Ucrania va començar fa vuit anys, el 2014, com a reacció a s’Euromaidan. Una revolució nacionalista ucraniana partidària de s’entrada a sa Unió Europea que va enderrocar es president Víktor Yanukóvich, des Partit de ses Regions i més pròxim a Rússia, per suspendre sa firma de s’Acord d’Associació i de Lliure Comerç amb sa Unió Europea a finals de 2013.
¿És Ucrania una nació independent que lluita unida i de manera voluntària contra s’invasor rus? Es 29 de novembre de 2013, Pilar Bonet publicava a «El País» Las dos Ucranias frente a Europa, on posava de manifest sa divisió total des país: «En el conjunto de Ucrania, el apoyo social a la Unión Aduanera con Rusia es ligeramente superior (38% de la población) al obtenido por el Acuerdo de Asociación con la UE (37,8%), pero la ventaja de la opción prorrusa es aplastante en las regiones del sur y del este, que produce cerca de la mitad del PIB del país, según encuestas del Instituto Internacional de Sociología de Kiev». As mateix temps, es 41% dets ucranians consideraven una prioritat sa integració a sa UE, mentres que es 33% era partidari d’un acord aduaner amb Rússia. Concretament, es suport a sa integració dins sa UE es concentrava a Kiev (quasi es 75% de sa població) i a s’oest d’Ucrania (81%), en es centre des país es reduïa a un 56%, en el sud i a Crimea a un 30% i a l’est fins a un testimonial 18%.
Durant aquests vuit anys es medis de comunicació no han tingut ni es més mínim interès en informar des suposats bombardetjos d’Ucrania a ses regions separatistes prorusses de Donbass, que com senyala Juan Manuel de Prada a La otra guerra de Ucrania, segons la ONU a desembre de 2021 havien costat sa vida a 14.300 persones i deixant 38.000 ferits, des quals 3.404 morts i més de 8.000 ferits han estat víctimes civils innocents.
Sigui com sigui, un fet lamentable que ha succeït aquí a sa nostra super democràtica Unió Europea ha estat sa prohibició des medis de comunicació russos RT i Sputnik per part de sa Comissió Europea. Un fet que viola es dret a sa informació que tenim tots es ciutadans. A Espanya, es dret a sa informació està regulat a s’article 20, títol I de drets i deures fonamentals de sa Constitució Espanyola.
¿Qui és sa Comissió Europea per censurar a RT i Sputnik, violant es nostro dret a sa informació? ¿Qui és sa Unió Europea per tractar-mos com a ignorants o com a fillets petits prohibint-mos s’accés a sa informació que a ells no els interessa?
Davant un conflicte, per estar ben informat s’han d’escoltar a ses dues parts. Després un podrà treure conclusions; mai abans d’haver pogut contrastar es dos punts de vista enfrontats.
Sa censura que patim a Europa recorda a sa de sa dictadura comunista de Xina amb Google i altra informació a sa que es ciutadans haurien de poder accedir lliurement. Ja som prou grossets com decidir per noltros mateixos quina informació mos convenç i quina no. ¿Que no vivim en democràcia?
Sa diferència entre en Putin i es buròcrates de sa Unió Europea amb sa censura és que ells no van de demòcrates i noltros sí, quan realment es fets demostren lo contrari. Estam en guerra, sí, i sa primera víctima serà sa llibertat.
