Que se’n recorden que estàvem immersos en una emergència sanitària? Qui ha patit les pitjors conseqüències del virus, com a afectat o pròxim, o qui s’hi ha hagut d’encarar com a sanitari, segur que se’n recorda i que sempre la tindrà present.

Però la resta de mortals, ja esteim en un altre planeta. Ara el tema que preocupa, i amb motiu, és la guerra que tenim a poca cosa més de tres hores d’avió. I en la qual, tant si ens agrada com si no, ens toca estar alineats amb un dels bàndols i que podria ser que hi acabàssim intervenint.

Som amb el bàndol dels bons, naturalment. Però si és el dels bons no és perquè sigui el dels Estats Units o el de l’OTAN. Sinó perquè a aquesta banda del món fa anys que es van establir uns principis per garantir la democràcia, la llibertat i la defensa dels drets humans.

Són els fonaments de la Unió Europea, per més que no tots els estats que l’integren els estiguin respectant. Polònia i Hongria ja han estat amonestats per aquest motiu, però Espanya també. I és en aquest context que és preocupant que els afers exteriors i la política de seguretat de la Unió estiguin a mans d’un personatge com el senyor Josep Borrell.

A través de múltiples actuacions, quan era ministre i ara com a alt representant europeu, ja ha demostrat les seves limitacions. En quinze dies de guerra, ja n’ha dit un parell de perillosament grosses. Però hi ha una cosa encara pitjor, que ha manifestat la intenció de decidir quines informacions podem rebre els europeus i quines no.

Que és precisament allò que fa el senyor Putin amb els russos, com a dictador que és. Si a Rússia hi hagués una democràcia, aquesta guerra hauria estat impensable. Però, noltros, si som en el bàndol dels bons és perquè aquí, a part de no haver iniciat una guerra, la llibertat d’informació és sagrada.

Noticias relacionadas

Tant si és favorable a un bàndol com a l’altre, la informació pública és un dret que tenim, perquè és un dels principis que ens diferencien de les dictadures. El senyor Borrell que interrompia una entrevista quan no li agradaven les preguntes o que feia el ridícul davant les autoritats russes, no té cap autoritat per controlar-nos la informació.

Tampoc no veig gens clara la decisió de la Unió Europea d’embargar propietats de ciutadans russos, per rics que siguin. És una irracionalitat confondre el lloc de naixement amb les accions de cada persona. I contrari als drets humans que el senyor Putin no respecta però noltros se suposa que sí. O açò és un altre «a por ellos»?

Mentrestant, l’economia russa sembla que s’està esfondrant i que la d’Europa s’enfronta als efectes desestabilitzadors d’una guerra d’aquest abast, amb puges de preus que solament en part es podran controlar. I ja hem sentit al senyor Núñez Feijóo, aquell que havia de «centrar» el PP, donant-ne la culpa al president Sánchez.

Costa d’entendre que un suposat aspirant a governar Espanya de sortida ja la pugui dir tan grossa. Encara que a les seves files ja era un fet habitual. També quan la crisi de 2008, que va afectar tot el món, al PP en donaven la culpa al president Zapatero, per més que n’era una víctima.

Poc crèdit es podrà donar al senyor Núñez Feijóo, quan diu que en la guerra d’Ucraïna està al costat del govern espanyol, si comença donant-li la culpa de la puja de preus que experimenta tot Europa. No cal ser gaire simpatitzant del president Sánchez per entendre que, en les actuals circumstàncies, solament les decisions col·lectives de la Unió Europea podran frenar l’escalada de preus de l’energia, que és la que arrossega totes les altres.

El que hauria de preocupar el senyor Feijóo és com es pot compaginar la dreta democràtica que diu que predica amb la col·laboració que ja ha beneït amb l’extrema dreta a Castilla i León. I que té escandalitzats els partits democràtics de dretes de la Unió Europea.