Ja sabem que el port de Maó és el segon port natural més gran del món després de Pearl Harbour, però si parlem de xifra de negoci, l’Autoritat Portuària de Balears diu que és dels més deficitaris dels que gestiona. Per la quantitat de serveis que necessita per funcionar, pels recursos humans que s’hi ha de destinar i pels condicionants patrimonials que té, els números no acaben de quadrar.
La notícia que els gestors actuals de l’escar (varadero, en castellà) no tenen intenció d’acceptar la concessió segons explicava Xisco Antich als socis del Cercle d’Economia de Menorca, és una mala notícia pel desenvolupament de la industria nàutica. Com a port d’hivernada hauríem d’estar cridats a ser a un dels millors ports, però no acabem d’aconseguir-ho. Mallorca és una potència, Barcelona una altra i curiosament, aquí no triomfem o no sabem fer-ho quan podria convertir-se en un gran generador de llocs de feina qualificats i de riquesa a l’hivern. Sempre m’he preguntat perquè ens passa això i no trobo la resposta. M’imagino que el fet de tenir la central elèctrica no coadjuva i segurament tampoc la Base Militar, en tant en quant és com tenir un gran gerro xinès en un apartament petit.
Es fan inversions per la connexió port-ciutat, es fan esforços per la mobilitat, per millorar els amarraments, per aconseguir creuers petits, per rebaixar la contaminació de bucs i ferries però no podem estirar més. A l’estiu tota cuca viu, gaudir d’ell pels qui ens agrada la nàutica i els esports d’aigua també és una motivació en tots els sentits però és una peça estratègica de la nostra illa a la que no acabem de treure-li tot el profit que es podria. Massa gran per abraçar-lo.
