En el passat, moltes civilitzacions van col·lapsar per només deixar runes per a la posteritat i és perquè els homes fem la història, però ni la iniciem ni l’acabem com volem, al nostre gust. Són tants els interessos i valors en joc en el policonflictiu dia a dia de les societats que tots els demàs són més resultats de caramboles que d’efectes cercats i programats. Però som orgullosos i ens vanagloriem dels èxits; ben poc pensem en els nostres límits i molt menys en els nostres fracassos. Per res volem reconèixer que estem fets de fusta d’ullastre tort. Contemplant amb ulls realistes l’espècie humana, la recerca del bé col·lectiu per part de cadascú esdevé, com va assenyalar l’existencialista, més citat que llegit, Albert Camus, una necessària quimera car no té cap garantia de fruit. Però, tanmateix, com no es va cansar de dir el mateix escriptor, que va cantar la bellesa de la nuesa i de la frugalitat a «Noces» i «L’estiu», necessària, perquè si no fos així triomfaria èticament en el nostre més íntim jo el cinisme, color moral que malauradament tenyeix el nostre avui.

Ara bé, per primera vegada a la història, els coneixements científics són prou grans i versemblants com per prendre’ls amb consideració i ser respectuosos amb les crides d’advertiment dels seus portaveus. Especialistes en clima i biòlegs ja estan farts d’advertir-ho: anem a les penyes. Estem alterant el planeta de tal manera que les conseqüències seran devastadores per a la nostra espècie. Ens ho diuen diàriament, però els agents principals del capitalisme, sistema pel qual explotem la terra i ens fem servir uns als altres, no estan disposats a baixar del carro. Però, tampoc ho està la majoria de la gent. Per tothom ja és més fàcil imaginar la fi del món que pensar amb la fi del capitalisme. Quan tinguem el cap romput sense remei, no es podrà dir que ningú va badar boca.

LA INÈRCIA i la força del poder empenyen de valent. David Whyte, professor d’estudis socio-jurídics de la facultat de Dret i Justícia Social de la Universitat de Liverpool, en el llibre recentment imprès, «Ecocidio. Acabemos con la corporación antes de que nos mate» ha documentat l’enganyifa de la majoria de tractats internacionals signats fins ara per parar el canvi climàtic. Els compromisos acceptats a nivell mundial, rubricats sota la pressió de les grans corporacions, les quals, com xarxes criminals, mouen els fils del pensament econòmic, dels tecnòcrates i dels polítics, no revertiran la tendència que porta a destruir el planeta.

Noticias relacionadas

Podem veure perfectament la força del tren descarrilat a Menorca. ¿El fet que l’illa sigui Reserva de la Biosfera, propicia una gestió més curosa i respectuosa amb el medi ambient? ¿Propicia dur una vida més frugal i amorosa amb el paisatge i l’entorn social? Lament profundament la notícia del MENORCA que s’ampliarà el pàrquing del far de Punta Nati. Donada la gran força que té la inèrcia del costum, no m’hauria estranyat la notícia que es passava a ampliar un pàrquing d’algun centre mèdic, però que es dediquin esforços per ampliar pàrquings dedicats a cotxes de persones que només volen veure postes de sol és voler seguir propiciant el més absolut dels absurds! Gens d’imaginació, gens de valentia!

És cert que de governar Vox i el PP en el Consell i en la majoria d’ajuntaments de l’illa tindríem polítiques que facilitarien la mobilitat dels cotxes fins ben damunt les dunes de les platges, arran de mar, com també ho és de cert que, després de més de trenta anys de polítiques neoliberals, la major part de gent és més conservadora i egoista del que és capaç de reconèixer, però de polítics que s’autoproclamen d’esquerres seria d’esperar dues coses. Primer, més valentia per rompre les tendències que a ulls vista no porten enlloc. I, en segon lloc, més pedagogia. Una cosa i l’altra són indici que, com ha denunciat David Whyte a nivell planetari, no hi ha voluntat política de plantar cara ni als poders que remenen les cireres, ni els de l’illa ni el de fora, com tampoc de reconduir l’estil de fer turisme que propicien.

MENORCA NECESSITA més polítiques que afavoreixin el transport públic amb preus assequibles, el desplaçament amb bicicleta i els recorreguts a peu. Per portar a terme açò és necessari, davant de tot, desviar el focus d’atenció, del cotxe a les persones. El cotxe és un sistema excloent, no compatible. No es vol acceptar, però és una realitat com un temple. Amb l’ampliació del pàrquing de Faro Nati, augmentarà el tràfic pel camí i, amb el tràfic crescut, qui voldrà jugar-se la vida anant-hi amb bicicleta o a peu? Hem de recordar els noms dels 108 ciclistes morts en els darrers tres anys a Espanya?

El votant d’esquerres vol representants que se la juguin, que s’encarin amb el poder, sigui del color que sigui; que tinguin imaginació política i sempre amb bona disposició de fer pedagogia, tot amb voluntat de construir un món més solidari i més just. Els resultats no volguts ja sap que existiran perquè caldrà sempre capejar temporals. Molt malament, intentar fer passar bou per bístia grossa.