Els oligarques russos

Aquests dies de guerra terrible i destrucció absurda, s’han fet famosos els «oligarques russos», fins el punt que m’he arribat a demanar: és que només hi ha oligarques a Rússia? O és que els oligarques ucraïnesos són bons i els oligarques russos dolents per definició? En la idea grega de l’oligarquia s’entenia que aquesta era quan uns pocs poderosos (per la seva riquesa, la seva família, el seu poder coercitiu o la seva influència sobre els «polítics», exercien el poder sobre la societat sense haver obtingut cap mandat democràtic d’aquesta. La condició d’oligarca no és exclusiva d’un sistema autocràtic, sinó que es dona en tots els sistemes i nivells. També hem de tenir en compte que no tots els oligarques volen influir en la presa de decisions polítiques, n’hi ha que amb la riquesa en tenen prou. Els oligarques «cedien» l’exercici del seu poder als aristòcrates, que mai no fugien del seu control. Si ho traduïm al dia d’avui, està clar que d’oligarques n’hi ha a tot el món, però per què mai no es parla dels oligarques nord-americans, els oligarques alemanys o els oligarques espanyols? És que en aquests estats no hi ha poderosos que influeixen dia sí i dia també en les decisions de poder. És que en aquests estats no hi ha polítics que actuen com aquells aristòcrates grecs? Per cert, en la gamma de poderosos de l’antiga Grècia hi podem afegir ara sense cap por els oligarques de la religió i els oligarques de la premsa i de la comunicació. Són aquests darrers que ens volen fer creure que els oligarques han de ser només russos per definició. Ens han pintat a personatges megarics, mascles, casats amb joves ambicioses, grassos i greixosos, podrits de doblers, que poden comprar un club de futbol com el Chelsea, que poden comprar grans propietats sense que el calaix ho noti, que poden muntar guerres i invasions d’altres països, que poden entrar amb un megaiot al port de Maó per admiració de la gent que no es demana com han acumulat tant de poder, i que fins i tot poden comprar llocs a Menorca. Bono, açò no, que aquests són francesos i ja sabem que a França no hi ha oligarques. Com no ho són a Espanya els grans banquers, els fabricants d’armes, empresaris com Florentino Pérez, o com el propietari de Mercadona o el d’Inditex, els amos dels grans emporis de la comunicació, ni tampoc els presidents de les grans companyies que abans eren públiques i ara són privades. No, aquests no són oligarques, aquests són mecenes altruistes, com tothom sap. I així com hi ha oligarques mundials, n’hi ha de nacionals i també de locals, a petita escala.