Després de la humiliació per part del Barça, el defensa madridista Nacho va declarar «Hem sortit relaxats». És lògic indignar-se per tan improductiva predisposició laboral i tan precari esperit competitiu, però me pica molt més l’enveja.
Enveja perquè la resta de gent vivim uns temps de tensió permanent i ja no sortim relaxats ni a comprar el pa, i manco amb els doblers justos. La pandèmia és la visita molesta que ja s’ha posat l’abric per marxar però té sempre una darrera cosa més a comentar. Encendre el forn és temerari i un llum encès és més tenebrós que l’obscuritat. Els míssils cauen més a prop del que pot suportar la nostra habitual cuirassa de confort espiritual i pau terrenal. Fa poc no sabíem si hauríem de fregir les croquetes en el gel hidroalcohòlic que ens ha sobrat. La inflació ha convertit els súpers en delicatessens camuflats, amb productes en perill d’extinció temporal. Per sortir a fer una volteta en cotxe es recomana elaborar abans un pressupost.
A Menorca, unes quantes plaques solars, hores infinites de reciclats discursos renovables i alguna bicicleta més pel carrer ens feien estar tranquils i encantats pel fet de transitar amb calma per una transició energètica hiperburocratitzada. Entre plans, anuncis i fulls de ruta barrocs, la planera realitat fòssil ens ha fotut una bufetada descomunal. Impacte sense declaració prèvia que ens deixa ben clar que arreu, i més encara a la nostra insular biosfera amb reserves, els preus dels brolladors de la benzinera determinen encara l’economia i la crispació. No hi ha sector que no es tensi, pari, protesti, pateixi o recalculi al ritme del barril de Brent. Les famílies també pateixen, tot i que no tenen l’opció de parar.
Si a tot açò suman els embulls familiars clàssics, les inevitables avaries domèstiques i humanes, les telefonades comercials, el pimpinelisme polític, aquells que ho fan tot moltíssim bé i a més t’ho expliquen, aquest temps estrany que mos fa, els avinagrats, la feina indefinidament precària, haver d’acceptar les cookies sempre, la grip i els àudios de WhatsApp, l’única forma de relaxar-se ara mateix és que et convoqui Carlo Ancelotti.
