La mort de Luis Roldán ens ha tornat a la memòria un dels casos de corrupció que més van indignar l’opinió pública als anys noranta i que, probablement, va suposar el cop de gràcia al govern de Felipe González. Assetjat pels escàndols i l’ombra del terrorisme d’estat, el president socialista va perdre definitivament la connexió amb els votants quan es van fer públiques les orgies del director general de la Guàrdia Civil, convertit en milionari gràcies a les comissions il·legals i el saqueig dels fons reservats, inclosa la vidriola destinada als orfes de l’institut armat.
Hi ha fets que, per ells mateixos, són capaços de canviar el pas de la història, fer decantar la balança en unes eleccions o desbordar el got del malestar popular. Per açò és tan important que els poderosos mantenguin els peus a terra i entenguin la preocupació de la gent en cada moment. L’omertà que envoltava la vida gens exemplar del rei Joan Carles I va saltar pels aires amb la cacera d’elefants a Botswana. Qui havia de dir, als monàrquics de tota la vida, on acabaria el prestigi social del personatge.
Pedro Sánchez ha jugat amb foc durant la crisi de la covid, però pot ser ara, amb la inflació desbocada i les conseqüències de la guerra d’Ucraïna sobre el preu de la llum o els carburants, quan perdi definitivament el favor del poble. La presidenta del PP balear, Marga Prohens, assegurava ahir en una entrevista que el govern de Francina Armengol ja havia «desconnectat» del carrer i és el moment del canvi. Li passarà el mateix a la coalició d’esquerres que al seu dia a Bauzá amb el TIL o a Aznar amb la guerra d’Iraq?
Aquí a Menorca s’atribueix el poder de fer perdre unes eleccions a les obres de la carretera general, però pot passar el mateix amb la moratòria de places turístiques decretada després de dos anys molt difícils en aquest sector per la covid. Decisions arriscades que poden originar un tsunami a les urnes.
