El dia d’enganar entrarà en vigor la rebaixa de 20 cèntims per litre de benzina i gasoil aprovat pel Govern. Estarà vigent fins el 30 de juny. L’Estat en pagarà 15 i la benzinera 5. Representa que hem d’estar contents però a mi em sembla que fa riure. Els anglesos tenen una expressió que fa referència al management però que diu, if you pay peanuts, you get monkeys (si pagues cacauets, el que aconsegueixes són micos).
Cada any l’Estat recapta aproximadament 21.500 milions d’euros en impostos que graven els carburants i és que de cada litre de benzina, el 52 per cent del seu prou són impostos. La solució seria tan senzilla com rebaixar aquesta pressió fiscal, però els carburants, recordem, son una gran font d’ingressos per eixugar la despesa pública. Una despesa sempre creixent.
La setmana passada, la directora de Turisme de la CEOE va dir-nos a la reunió amb el Cercle d’Economia de Menorca que aplicant microcirurgia, es podrien estalviar 60.000 milions de despesa pública innecessària i ineficient segons un càlcul que havien fet des d’Institut d’Estudis Econòmics, el think tank de la CEOE. Són xifres que maregen però aplicar una racionalització d’aquesta despesa pública, és tan necessari com l’aire que respirem. Per anar bé, cada euro que surt hauria d’haver entrat prèviament d’alguna manera.
Fan falta metges, fan falta mestres, fan falta millors infraestructures, fa falta la cultura, fan falta ajudes als més desfavorits i tot no ho podrem pagar. Voler comprar edificis o nomenar càrrecs que no acabes de saber mai què acaben fent del tot, per exemple, hauria d’estar molt justificat. No som un país ric. No som al G7. Som un país més aviat de parar la mà a veure què cau, no ho oblidem.
