Espanya és una societat plural i secularitzada, i com a tal s’ha de fonamentar en el respecte a tots i a totes les religions, a la catòlica també. Així, no és de rebut que alguns intentin consolidar la desconfiança i el prejudici secularista cap aquesta institució religiosa.
Tinguem present que una cosa és ser «anti» que és definir-se per «oposició», i una altra és ser «laic» que és definir-se per «posició» com bé clarifica Joan Bauzà al seu llibre «Las esquinas de Dios». El laic es defineix per acollir la veu de tots, i l’anticatòlic, per negar la veu d’uns. I Joan Bauzá es demana: «Si no va ser bo el nacionalcatolicisme, a què ve considerar bo un macionalanticatolicisme?». La llibertat pertany a cada persona i és un deure de l’Estat garantir-la.
Tot essent conscient de les febleses de l’Església catòlica durant tota la seva història i temps actual, és de justícia accentuar testimonis i valors del missatge que l’Església anuncia i que ens aporten llum per anar fent camí:
- Front el poder: «El poder del faraó us avergonyirà, el recer que cercau a l’ombra d’Egipte us deixarà en ridícul» (Is 30,3). «Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d’autoritat i de poder» (1Co 15,24).
- Front la mentida: «No vulguis mentir en cap ocasió, que de la mentida no en surt res de bo» (Sir 7,13).
- Front la calumnia: «Hi ha tres coses que m’inquieten i una quarta que m’espanta: els rumors públics, un avalot de la gent i la calumnia; tot és pitjor que la mort» (Sir 26,5).
- Front l’escàndol: «No sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l’Església de Déu» (1Cor 10,32).
- Front l’orgull: «Posaré fi a l’orgull dels altius, humiliaré l’arrogància dels tirans» (Is 13,11). «De l’orgull neixen enveges, discòrdies, injúries, sospites malignes» (1Tm 6,4).
I podríem seguir tenint present la corrupció, el posseir, el destruir...
- Front l’humilitat: «L’arrogància provoca menyspreu; la saviesa es troba en la humilitat» (Pr 15,33). «Revestiu-vos de sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència» (Col 3,12).
- Front l’amor: «Tothon coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres» (Jn 13,35).
- Front l’esperança: «El pobre no serà mai oblidat, no es veurà defraudada l’esperança dels humils» (Sl 9,19).
- Front l’alegria: «Confiança filla! Que el Senyor del cel et canviï la tristesa en alegria. Anima’t, filla meva!» (Tb 7,17).
I podríem seguir tenint present la fe, la confiança, el misteri...
Si són moltes i variades les misèries passades i actuals de l’Església, també abunden en ella valors i testimonis que no és just ni aparcar ni amagar. Valors presents en cristians i cristianes, sants i santes, bons testimonis de tots els temps. Recordem-ne sols alguns que l’Església recorda durant el mes de març i abril: Josep, espòs de Maria (s.I), valor: fidelitat; Patrici (s. IV-V), valor: referent d’espiritualitat; Isidor (S. VI-VII), valor: cultivador de la fe i de la ciència humana; Anselm de Canterbury (s. XI-XII), valor: pacífic i lluitador a favor de la llibertat; Agnès de Praga (s. XIII), valor: pobre, orant i contemplativa; Margarita de Cittá di Castello (s. XIII-XIV), valor: propera als malalts i als empresonats; Caterina de Siena (S.XIV), valor: amant de la renovació eclesial i defensora de la veritat; Marianna de Jesús (S.XVI-XVII), valor: pidolar almoina a favor dels captius i dels pobres; Joan de Déu (s. XV-XVI), valor: vida entregada als malalts; Joan Baptista de la Salle (s. XVII-XVIII), valor: pioner en la fundació de mestres rurals; Juli Àlvarez Mendoza (s. XIX-XX), valor: referent de cordialitat i de bondat; Petra Morosini (s. XX), valor: integritat personal front violència de gènere; Maria Teresa González Quevedo (s. XX), valor: amant d’ideals alts, ...
Conscient de les febleses però també dels valors de l’Església catòlica, record paraules de J. Ben Sirà: «Siguis concís, digues molt en poques paraules, fes com qui sap i alhora calla» (Sir 32,,8).
