Ens tenen tan distrets amb la guerra d’Ucraïna, que es permeten passar per alt tot allò de més a prop que no els interessa que coneguem. I dic «distrets» sense voler amagar l’horror d’aquella guerra, que com totes està provocant un dolor immens i irreparable. I que desencadena matances sense perdó i odis que perduraran.
El senyor Putin, com tants d’altres dirigents polítics i militars que han emprat les armes per imposar les seves idees, mereix ser jutjat per crims de guerra. Però la història diu que en poques ocasions s’ha arribat a aquest final. La majoria d’aquests criminals han acabat morint de vells al llit, mentre les mares continuaven plorant els seus fills morts i sovint sense sepultura.
Però mentrestant també succeeixen altres coses i els organismes internacionals continuen rallant -malament- d’Espanya. La setmana passada va ser el Consell d’Europa, en el seu l’informe titulat «Democràcia, independència jurídica i corrupció». Hi denuncia que l’estat espanyol no ha superat cap de les dinou recomanacions que va rebre per combatre la corrupció que nia en els seus òrgans.
No diu coses gaire diferents el darrer informe d’Amnistia Internacional, que també s’ha esplaiat amb Espanya. En aquest cas en referència a les limitacions de la llibertat d’expressió que imposen les lleis espanyoles -la llei mordassa, en especial- i les injustes condemnes a presó que ha provocat. Infondre la por a les represàlies és una manera de fer callar el personal...
Clar que és més vistosa la decisió de la justícia britànica, que va pel camí de dur a judici el rei abdicat Joan Carles I per haver amenaçat -presumptament- la seva amiga més coneguda, la senyora Corina. És sabut que és una mala cosa embrancar l’amor amb els negocis. Quan els reis podien passejar pel món sense passar vergonya, deixaven escrit a les monedes que ho eren, de reis, «per la gràcia de Déu». Ara caldrà veure quina és la gràcia de la justícia britànica.
Prest hi haurà eleccions a França i l’extrema dreta de la senyora Marine Le Pen prepara un nou assalt de la intransigència i l’odi als estrangers. A Hongria acaba de guanyar les eleccions un personatge de la seva mateixa categoria, el senyor Orbán. I com ella, bon amic del senyor Putin.
El mal és que tots dos es mouen dins d’aquesta Unió Europea que havia de ser la gran defensora de la llibertat d’expressió i dels drets humans. Si Polònia i Hongria ja són un contrasentit en aquesta aspiració, juntament amb Romania i en part Espanya, és fàcil de suposar què succeiria si a França guanyàs l’extrema dreta.
Precisament ahir dimarts es va fer la vista oral, en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sobre l’extradició del president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí. I no és una casualitat que els únics estats que hi van voler participar, per estalonar l’espanyol, van ser Polònia i Romania...
Però tornant a les ideologies extremes, és evident que presenten solucions fàcils per a tot. Els escoltes i penses, mira que bo d’aclarir que ho tenen. El mal és que si arriben al poder l’única cosa que aclareixen, repassant la història, és que només poden rallar ells. I tants d’anys de lluita per la llibertat se’n van a la merda.
Un periodista que feia de corresponsal a Moscou -ara s’ha estimat més anar-se’n-, explicava com havien anat les coses en l’anterior guerra orquestrada pel senyor Putin, la de Txetxènia. Si hem de creure la informació oficial, fins a set periodistes russos es van suïcidar. La casualitat és que eren periodistes que informaven de les malifetes de l’exèrcit rus...
Aquesta vegada no crec que n’hagin de suïcidar cap, perquè han pres la precaució de suprimir la llibertat de premsa i tots els mitjans que la practicaven. Paral·lelament, a Rússia s’ha publicat una enquesta sobre la popularitat del senyor Putin, amb un resultat escandalosament bo, millor que mai. Diuen que l’enquesta s’ha fet per telèfon i ens podem figurar la situació.
Telefonen a ca teva, t’anomenen pel nom, perquè quedi clar que saben qui ets, i et demanen què en penses de l’«operació militar especial» del senyor Putin. En un instant, recordes que dir que allò és una guerra es pot castigar amb quinze anys de presó. I no tens cap dubte. Respons: una gran operació, glòria al senyor Putin!
Els mètodes de l’extrema dreta farien ganes de riure si no fos perquè sempre han acabat amb dolor i mort per als qui no combreguen amb rodes de molí.
