Les persones que formem la societat en qualsevol època i context sempre estem en moviment, en contacte, en procés d’evolució, ja que estem vives. Viure és un procés actiu que determina la realitat.
D’acord amb aquest fet, la societat es mou de forma contínua amb el ritme vital i d’aquesta manera anem manifestant i reafirmant l’evolució social que es va produint.
Resulta evident que la nostra societat és una societat que aposta per la igualtat i que el paper de les dones ha evolucionat molt en poc temps dins aquesta. Podem dir que encara estem fent camí, però arribarem enfora.
En el món de la fe, hi ha dones i des del principi dels temps hi hem estat. Les dones van connectar especialment amb el món de la espiritualitat i la transcendència, així com ens ho mostren els estudis antropològics. Els pobles sedentaris prehistòrics, practicaven una forma de religió anomenada «matriarcat» i eren elles, les dones del clan, les mares, les cuidadores, les que feien l’acompanyament d’aquesta altra part del coneixement humà, que de forma sensorial o experimental i natural no quedava resolt o explicat.
La jornada del 8 de Març es dedica a les dones. A l’escola i a la resta d’àmbits de la societat es va dedicar una part de la jornada a mostrar el suport per assolir aquesta igualtat utòpica a hores d’ara i per fer visibles situacions que encara estan lluny de possibilitar-la.
Aquell mateix dia vaig participar en un curs on-line que es feia a Roma dedicat a «Les doctores de l’Església i a les Patrones d’Europa». Van ser dues jornades amb ponències i taules rodones traduïdes de forma simultània als idiomes més importants de l’occident i on un grup de professors i professores universitaris i d’altres especialistes van posar el focus en l’aportació de sis dones al món religiós cristià.
Es tracta de dones de diferents èpoques històriques que van des de l’Edat Mitjana fins principis de segle XX. Cadascuna d’elles, va aportar un element significatiu i particular a la creença i espiritualitat. Estem parlant d’Hildegarda de Bingen, Catalina de Siena, Teresa d’Àvila, Teresa de Lisieux. Aquestes quatre són Doctores de l’Església des del 2012 la primera d’elles, des del 1970 les dues següents i des del 1997 la darrera. Així com Brígida de Suècia, Catalina de Siena i Teresa Benedicta de la Cruz (Edith Stein), que són les tres Co-Patrones d’Europa des del 1999, quan el Papa Juan Pablo II les va anomenar així.
L’objectiu principal de les jornades era mostrar el missatge d’aquestes dones santes per tal de donar llum i esperança respecte a algunes qüestions, presentant l’actualitat de la seva obra i els elements que poden inspirar de cara al futur, sobretot respecte al paper que ha de tenir o pot tenir la dona dins la religió.
Destacable, segons el meu punt de vista és l’aportació de la visió simbòlica i mística que va tenir Hildegarda de Bingen. També em va agradar la seva forma singular de veure i representar el món. El seu enfocament era molt proper a l’art, a través de les seves obres pictòriques i poesies. Hildegarda es sentia portaveu de Deu, fent senzill el que a vegades resultava complicat d’entendre o explicar.
Les tres Santes Patrones d’Europa, ho són pels seus esforços en possibilitar que la idea d’Europa creixés i madurés com a continent. Aspecte molt actual, quan aquesta part del món està patint tant per una guerra al costat. Aquestes tres dones, Teresa de la Cruz, Catalina de Siena i Brígida de Suècia parlen de diàleg interreligiós dins Europa ja que consideren que la pau és una i la conquesta de la mateixa no està garantida mai, s’ha de treballar de forma activa per a mantenir-la.
S’ha de reconèixer que les dones hem aportat una visió particular al món en general i això també es nota en el cas del món de l’espiritualitat. En general, volem sempre el bé comú, ens estira tenir cura i cuidar als demés, al planeta. Som sensibles davant el dolor o sofriment. Ens agrada mediar en situacions o conflictes. En una paraula, és molt habitual trobar aquests i d’altres elements en quasi totes les dones, ja que els portem fortament arrelats a la nostra essència com a possibles portadores, protectores i donadores de la vida.
Això no vol dir que no hi hagi homes amb les mateixes inquietuds o virtuts. Tampoc exclou que hi hagi dones que no vulguin ser mares o cuidadores. La societat és permeable i tothom pot aprendre a fer de tot. Ho estem demostrant a molts àmbits laborals i del coneixement.
Són savis els Proverbis (31:25), quan diuen: «Força i dignitat són els seus vestits i somriu al futur», per referir-se a la dona.
Queda molt de camí, però seguim caminant.
