«En els primers anys d’estudiant a Barcelona, superada a penes l’adolescència, vaig ésser molt aficionat a passejar per la muntanya de Mointjuïc» El quadern gris de Josep Pla
A l’adolescència li van bé les paraules: promesa, enamorament, incertesa, somnis, projectes… Quan un recorda la seva adolescència, apareixen imatges d’un temps convuls però ple d’esperança, de canvi, d’aprenentatge apassionat més enllà de les estrictes obligacions i els plans d’estudis oficials. En gran mesura, tots som autodidactes. Ànsies i experiències de llibertat a la gran ciutat, entre la mort de la dictadura i el naixement il·lusionat de la democràcia, en aquella Barcelona diversa, oberta i acollidora. És cert que tot fuig, se’n va, desapareix, s’esborra i difumina… però l’amistat queda i es mostra resistent al pas dels anys, com un monument talaiòtic.
Aquests dies hem pogut visitar la 3a Fira de la Ciència i de la Técnica gràcies a la Fundación Rubió. Fantàstica iniciativa i oportunitat per a mostrar als joves les possibilitats d’estudis, amb un ampli ventall on escollir. La demanda de la nostra societat fa necessari que cada vegada més alumnes vulguin dedicar-se a la Ciència i a la Tècnica. La nostra forma de vida actual, no seria possible sense aquesta formació i els beneficis que ens aporta de manera imparable i progressiva. El dèficit de gent preparada al nostre país, fa que ens quedem enrere i s’ha de promoure que cada vegada més dones es dediquin a l’activitat científica, superant així un llarg camí de discriminació i estereotips sexistes. Les diferències no han estat mai de capacitat sinó determinades socialment per una mentalitat que ja no comanda ni tampoc pren les decisions.
Dit això, estaria bé que es pugues muntar també una Fira de les Humanitats, ja saben: tot tipus d’estudis i reflexions que ubiquen l’home al centre de la realitat com la mesura de totes les coses. Abans es deien estudis de lletres. Són necessàries les humanitats avui en dia? Es troben amenaçades als plans d’estudis? Hi ha un debat permanent sobre el currículum i les seves intencions, per exemple, en l’estudi de la Història. És veritat que l’educació i el sistema educatiu tenen un poder enorme sobre els futurs ciutadans (i votants) però no són l’única via per arribar al coneixement. Estem sotmesos a moltes pressions i fortes influències que volen configurar les nostres ments i conductes. En som prou conscients? Podem oferir alguna resistència, si no volem anar pel camí marcat?
A la Fira de les Humanitats podríem admirar i gaudir de veus i obres que ens han fet ser com som, que ens han ensenyat, fet pensar, ampliat la nostra mirada fins obrir nous horitzons cap al futur, sentir-nos units en uns valors, principis, realitats compartides com a espècie que, a partir d’una herència biològica comú, es va posar de peus i va construir grans civilitzacions i fites increïbles. Som capaços de lo millor i de lo pitjor. Per això necessitam la filosofia, la literatura, l’art o la música. Hem aconseguit dominar la naturalesa i controlar les màquines, crear benestar i riquesa, saber com funciona l’univers i allò que ens envolta. Però si oblidam la religió i la cultura que ens uneix i ens fa germans per damunt de les diferències o discrepàncies, la destrucció mútua estarà assegurada.
