Ahir va tancar una nova edició de la Fira de la Ciència i la Tècnica a Maó. Vaig tenir la possibilitat de visitar-la dissabte matí i passejar-me pels diferents estands, on els alumnes vestits amb bata blanca, miraven d’explicar-me els seus projectes. Pels que som de lletres, poder entendre lúdicament el que deia l’amic Newton o visualitzar les propietats de la llum, va ser gairebé com màgic. L’experiència em va fer recordar les visites amb l’escola quan era petit al Museu de la Ciència a Barcelona, ara anomenat Cosmocaixa, on ens passàvem el matí sencer jugant i alhora entenent una mica millor, qüestions que ens havien explicat prèviament a classe.
Com em deia una de les persones que precisament va formar part de l’equip creador del museu, l’amic Lluís Hernández, aquesta iniciativa de la Fundació Rubió i Tuduri és doblement interessant perquè no només serveix per ajudar als alumnes a entendre millor les qüestions científiques o tècniques sinó que porta implícit un aprenentatge de socialització i de comunicació pel fet que els nois i noies que hi ha darrera el taulell, fan un esforç en aquest sentit cap a la resta de companys que venen de visita. A més, en tots els casos, es notava un treball previ i una complicitat amb els diferents professors sense el qual, segurament no seria possible tot plegat. Per no dir la cara de satisfacció que feien els pares dels alumnes que seguien l’explicació dels seus fills i que m’imagino, no devia ser la primera vegada que la sentien. Tot plegat, una iniciativa molt rodona que no només serveix per fomentar vocacions sinó que també ajuda a visualitzar que les generacions que pugen, ho fan preparades i amb ganes d’aprendre.
