Quina setmana de passió al Consell de Menorca! Ha estat una autèntica processó tot i que la sang segurament no arribarà al riu.
El foc l’ha provocat el Govern, enviant a dos consellers -Miquel Mir d’espectador i Mercedes Garrido amb el garrot a la mà- per transportar a Menorca una «nota urgent», que hauria de ser només tècnica, per bombardejar el projecte de Llei de Reserva de Biosfera i evitar que arribi al Parlament. Aquesta missió des de Mallorca, lluny de demostrar que la col·laboració entre institucions és possible, fa evident que la Llei que surti de Menorca no serà aprovada tal qual al Parlament. I menys aquesta legislatura. La presidenta del Consell, Susana Mora, no va tenir capacitat per aturar l’ofensiva d’Armengol, que ella no comparteix, però que l’obliga a suspendre el ple i a suportar la ruptura del pacte. El 15 de març tot l’equip de govern aplaudia el «consens» obtingut en aquesta llei i tres setmanes després el foc s’escampa sense control i deixarà algunes ferides importants.
El fum l’aporta Més quan sobreactua i es presenta com a víctima de les maquinacions del Govern, quan ho és el Consell, i com a defensor únic de la Llei, cosa que complica les opcions d’aprovar-se. La dramatització no està mancada d’arguments, però hi havia l’opció d’acceptar posposar el ple perquè un equip de Govern unit pogués afrontar l’oposició d’Armengol a la llei, així i tot Més es va estimar més pujar a l’escenari i representar el drama. Crec que ho fa per convicció i per conveniència. Ha vist com Josep Castells, com a diputat autonòmic, des de fora del Govern ha estat una veu crítica amb els socialistes i n’ha tret un rendiment polític. Mentre que al Consell de Menorca, sense poder compartir la presidència com a la legislatura anterior, la gestió dels consellers de Més és entre pobre i poc visible. Recordin el que va prometre Susana Mora al discurs d’investidura, fa tres anys: «No hi ha excusa, s’ha de donar una solució a la carretera general».
Idò?
