El diputat Josep Castells té la virtut de ser el càrrec de Més per Menorca que parla més clar. No és casualitat que a Mallorca hagi sabut ficar-se a la butxaca els periodistes parlamentaris. A diferència d’altres companys del partit no fa falta un traductor simultani per entendre’l. Fa uns dies participava en una tertúlia a la televisió pública sobre la crisi oberta per l’escrit de renúncia que han registrat els tres consellers i set directors insulars al Consell i que, tot apunta, no arribarà a fer-se efectiva.
Amb la franquesa habitual, Castells admet que ells ja han aconseguit l’objectiu polític que perseguien amb aquesta exhibició de testosterona i que, en realitat, no era rompre el pacte de govern i passar a l’oposició, sinó forçar una negociació amb els socis de PSOE i Unides Podem per salvar el màxim possible de la Llei de la Reserva de Biosfera abans d’enviar-la al Parlament. A partir d’aquí, el diputat adorna el seu discurs amb lloances cap a la «dignitat i coherència» dels càrrecs de Més i nega que hagin fet teatre.
Que som davant d’una estratègia política i no d’una voluntat real de renunciar al poder ho sospitàvem tots des del principi. De fet, no és la primera vegada que Més actua així. El risc d’insistir tant en la mateixa tàctica és que els companys de taula s’ho veuen venir d’una hora enfora i juguen amb el temps perquè es desinfli el suflé. De fet, negociar una resposta conjunta a les objeccions que ha fet el Govern a la llei és el que havia demanat des del primer moment la presidenta, Susana Mora, quan va comunicar la decisió d’ajornar el ple.
Aquesta és la feina que s’hauria d’haver engegat des del principi i evitar-nos l’espectacle. Perquè si després de tot demà s’arriba a un acord per mantenir el pacte de govern i negociar una defensa conjunta del text s’haurà faltat el respecte als menorquins que no tenen per què estar pendents de les baralles internes del tripartit.
