Avui arriba per fi el moment de treure les màscares a la majoria d’espais interiors, després de 699 dies amb elles acompanyant les nostres vides. Avui és un dia feliç perquè podrem tornar a gaudir dels somriures i les expressions veritables de la gent que ens envolta. I això ens donarà molta més informació per llegir l’altre, tant en un sentit com en un altre. La comunicació no verbal resulta tan valuosa com la lingüística, això ho sabem. I ens hem de congratular per la fita!
I tanmateix, altres màscares, les que empren certs polítics i partits, no sembla que hagin de caure de cap de les maneres. Resulta xocant sentir declaracions de portaveus del PP que exigeixen quan són a l’oposició allò que mai no practiquen quan són al govern. I mentrestant, amb aquests discursos contradictoris i oportunistes, van engreixant la desafecció de bona part de la gent cap a la praxi política. Desafecció que els convé per mantenir en letargia bona part de la població i treure rèdit electoral de l’apatia. Ja ho sabem que els discursos simplistes són més fàcils de comunicar i entendre…
Potser ara que ens anirem traient les màscares serà més fàcil identificar aquells a qui se’ls ha incrustat a la pell…?
