Ui! Els més joves ja no se’n recordaran. O pitjor encara, ningú no els ho ha explicat. Com sol passar en aquest país desmemoriat amb tantes coses. Va succeir l’any 1972. L’any que van néixer tots aquells i aquelles qui ara en tenen cinquanta. Per molts d’anys!
A Espanya se’n va rallar molt perquè vivíem un temps que només hi havia política a l’estranger. De la d’aquí, mutis, perquè t’enviaven a la presó si cantaves alguna veritat. Així és que tots aquells qui vivien de comentar l’actualitat o rallaven de la mida dels peixos que pescava en Franco o es dedicaven a les notícies de l’estranger.
I la gran notícia va saltar el 17 de juny de 1972 a Washington, a un hotel de nom Watergate on el partit demòcrata preparava la campanya electoral. Van detenir a cinc individus que estaven intentant amagar micros per tot l’hotel per poder espiar així els moviments del partit demòcrata.
Ja ho saben que als Estats Units hi ha dos partits que es van passant la presidència: el demòcrata i el republicà. Idò, en aquell moment el president era el republicà Richard Nixon i, estirant el fil, es va acabar descobrint qui era el senyor X que hi havia darrera d’aquella operació d’espionatge: el senyor Nixon en persona.
Així i tot, aquell mateix any l’homo va tornar a guanyar les eleccions, potser perquè l’escàndol encara no s’havia aclarit. Però just dos anys més tard va haver de dimitir. La democràcia americana, amb tots els seus defectes, no podia tolerar que un president cometés el delicte d’espiar els seus adversaris...
Clar que a Espanya un delicte així no es va acabar d’entendre. Perquè allà on no hi ha democràcia fins i tot està ben vist que qui comanda espiï a qui vulgui, que per alguna cosa mana. Ja hem vist que hi ha tradicions que perduren, com el consentiment amb la corrupció.
No exager. Aquí un partit pot ser declarat per la justícia organització criminal i pot tenir més de sis-cents alts càrrecs imputats per robatori públic, però se’l continua votant ben igual... N’hi ha prou que vagi canviant les cares de davant.
La cosa és que dilluns passat vam tenir notícia d’un nou Watergate, encara que passats cinquanta anys és molt més sofisticat. Ja no ha de menester posar micros i cables per la casa perquè ara tothom va amb mòbil i té correu electrònic.
I aquesta vegada la notícia també mos ve de l’estranger. Del centre d’investigació del Canadà de nom The Citizen Lab, que ens ha envelat pels morros un informe documentadíssim sobre l’espionatge a Espanya -il·legal com el de Watergate- de 65 persones, polítics, advocats, empresaris, periodistes, associacions civils...
Potser la llista és més llarga, però aquests 65 estan verificats i documentats entre 2015 i 2020. Tant, que els principals mitjans de comunicació internacionals ja ventilen el tema i apunten els culpables de l’espionatge. Cosa fàcil perquè s’ha espiat amb un programa informàtic al qual només tenen accés els governs.
Més per força que per ganes, també s’han vist obligats a fer declaracions la ministra de Defensa i el ministre d’Interior. Que, naturalment, asseguren que no en saben res, d’aquest tema. Amb l’embolic addicional que els serveis secrets espanyols -intel·ligència li diven- fa un any van passar d’un ministeri a l’altre.
Fa cinquanta anys, aquella Espanya que encara patia el franquisme no va entendre que un president havia de dimitir per haver espiat il·legalment. Era com si ens rallassin d’un altre planeta. Ara tindrem la prova del cotó per saber si la democràcia ha tornat a Espanya de ver o de broma.
Perquè davant el cas d’espionatge més gros que s’ha produït a Europa en aquest segle, alguna cosa s’haurà de fer. O no? Primer de tot descobrir qui és el senyor X responsable de tot. I sense excuses, perquè tan culpables són aquells que ho van ordenar com aquells que van arribar més tard i no ho van denunciar.
Un detall: totes les víctimes d’aquest escàndol són catalans, començant pels quatre darrers presidents de la Generalitat. Per açò a la premsa internacional rallen del «CatalanGate». I és que al final, no hi ha altre remei que triar entre la democràcia o el «A por ellos!»
