Fa temps que tenim integrats al llenguatge els anglicismes. Sempre ha quedat més fashion o més cool col·locar alguna paraula importada, encara que no sapiguem exactament què vol dir per arrodonir les nostres converses. D’alguna manera ens fan sentir de manera il·lusòria que estem com més al dia. Hi ha qui fins i tot les fa servir com una mena de recurs que estalvia haver d’explicar-se millor i així deixar-nos com a ignorants. També estan els que n’abusen per simplement, repetir-nos exactament el que acaben de dir perquè els sembla que reafirma el que acaben dient. Segur que en coneixeu més d’un.
Per desgràcia, els que ens movem en el terreny del màrqueting, de la comunicació o de la publicitat acostumem a emprar molt aquest recurs i possiblement aquesta sigui una de les causes que fa que totes aquestes paraules acabin aterrant al dia a dia de la gent. Que si la dieta healthy, que si un tractament beauty, que si un personal shopper o un restyling i vinga a embolicar la troca que muda més i sona millor.
El més curiós és que no ens adonem, però moltes d’aquestes paraules importades, van lligades a les modes. Si als anys 80 o 90 parlàvem del footing per quan sortíem a córrer, ara en diem running i és exactament el mateix. Del reservat vam passar a la sala vip i ara es parla del village o del hospitality i el que abans era una sauna, ara és un spa i tan panxos.
Ens sembla que som tots més llestos i més internacionals, però el que ens passa és que cada dia som més rucs i, sobretot, menys autèntics. Reivindiquem l’original i no ens deixem enlluernar per totes aquestes paraules ensucrades.
