Biblioteques: de la utopia a la distòpia

El 1975 les biblioteques públiques espanyoles no arribaven a prestar ni un llibre a l’any per cada cinc habitants. ¿Era aquest l’objectiu desitjat per la Junta de Defensa Nacional, que en una ordre del 4 de setembre de 1936 considerava que «la gestión del Ministerio de Instrucción Púbica [de la II República] y especialmente de la Dirección General de Primera Enseñanza no ha podido ser más perturbadora para la infancia», doncs, «cubriéndola con un falso amor a la cultura, ha apoyado la publicación de obras de caràcter marxista, con las que ha organizado bibliotecas ambulantes y de las que ha inundado las escuelas, a costa del Tesoro Público, constituyendo una labor funesta para niñez»? Aquell govern sorgit del cop d’estat africanista tractava d’evitar per als espanyols «la funesta manía de pensar»; però amb els anys aconseguiren desmuntar, peça a peça, la labor d’educació popular de les Missions Pedagògiques. L’ordre del govern de Franco disposava que governadors civils, alcaldes i delegats governatius procedissin amb urgència a la incautació i destrucció de quantes obres de matís socialista o comunista es trobassin a les biblioteques de les escoles. Els inspectors només autoritzarien obres els contingut de les quals «responda a los sanos principios de la religión y moral cristiana y que exalten con su ejemplo el patriotismo de la niñez». Els llibres escolars tornaven al format del catecisme.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

PODEM TROBAR molta més informació a «Las Misiones Pedagógicas 1931-1936». Otero Urtaza, Eugenio, ed. , 2006; especialment a: Salaberria Lizarazu, Ramón: «Las bibliotecas de Misiones Pedagógicas: medio millón de libros a las aldeas más olvidadas» (pp. 303-315). En aquest important estudi, hi ha una notícia que crida la nostra atenció insular. Es refereix a la biblioteca dels faroners de Menorca: La major part de les biblioteques de les Missions Pedagògiques s’ubicaven en escoles, encara que n’hi havia també als ajuntaments. En qualsevol cas eren de caràcter públic, obertes a tot la població. Altres biblioteques es van distribuir, a petició, entre institucions de beneficència, Cases del Poble i altres societats obreres, sindicals i culturals. Però els faroners menorquins van aconseguir-ne una. Circulaven els llibres, però s’ubicava al far de Cavalleria.

EL 1940, María Muñoz, bibliotecària de Maó, va haver de comunicar a les autoritats que, obeint les ordres, havia procedit a la depuració d’uns cinquanta exemplars, on hi havia novel·les de Blasco Ibáñez i de Pérez Galdós i altres de caràcter polític. Quan torna la ultradreta, la festa del llibre en democràcia n’esdevé un antídot.