L’ús intensiu de les xarxes socials genera efectes devastadors. Perquè més enllà de la dependència, de la necessitat obsessiva del «m’agrada», ofereix una imatge distorsionada de la realitat. Tothom publica experiències positives, sensacions agradables, la cerca contínua de la felicitat, del plaure i del gaudir com a objectius principals de la vida.
Succeeix una cosa semblant en l’àmbit comunitari. Què ens ensenyen les administracions, les associacions i les empreses?. Si ens fixem en les declaracions d’intencions, principis de transparència, planificacions estratègiques, memòries de sostenibilitat, plans d’igualtat, codis ètics... sembla que la majoria serien excel·lents i compromeses.
Darrerament caminem cap aquí, individualment i col·lectivament. Ho enfoquem tot des de la responsabilitat social i corporativa, però hi falta el pas principal per a aconseguir ser allò que diem ser. Exemple?
Dilluns qui ve s’aprovarà la Proposta de Llei de Reserva de la Biosfera, 15 dies més tard del previst, i després d’un penós episodi de desacords públics, i d’escenificar una ruptura que se’ns feia injustificable.
Segur que la Llei de Reserva de la Biosfera és un bon text, bo per Menorca, però qui ens ha encès la llum, qui ens ha ajudat a entendre la situació jurídica als ciutadans és l’advocat Josep Mª Quintana. Qüestions tècniques que s’haguessin pogut resoldre en privat.
Seria bo que tothom reduís conceptes, escenes, i concedís valors.
