Fa uns dies el nostre diari va informar sobre l’activitat del Menorca Hoquei Club, el primer equip d’hoquei sobre herba a Menorca. Amb seu a Maó és una mostra de la incipient pujança d’aquest esport. De moment els objectius del club no són competitius, ja que els tres equips en edat escolar es troben en ple procés de progressió.
Notícies com aquesta són molt positives, primer per la suma de joves a l’activitat física i segon, perquè suposa una diversificació de l’oferta en la pràctica esportiva habitual, que ja no es redueix majoritàriament a dos esports.
Sense oblidar que els esports de sempre, els que es juguen amb pilota continuen essent els predominants, la societat es troba immersa en un procés de diversificació amb múltiples pràctiques esportives emergents, una autèntica miscel·lània que sempre és ben rebuda.
En els darrers anys com a exemple rellevant de ràpida acceptació popular, una massiva incorporació de practicants i un ràpid creixement social tenim el paddle. Fent el mateix camí no li van al darrere tota casta de curses populars i esports combinats amb la seva exitosa incorporació al medi natural, afavorint de retruc l’entrenament al gimnàs.
Fa només unes dècades fer esport anava associat a la joventut, en l’esportista actual l’edat no importa, ni el sexe, ni el nivell social. Per la seva part les institucions locals han fomentat novadors esports urbans, creant infraestructures lúdiques com els ‘skate park’, i a l’altre extrem a nivell planetari, en els Jocs Olímpics s’estrenen i es donen a conèixer el surf, ‘skateboarding’ o l’escalada esportiva.
Ara bé, hi ha modalitats emergents ben diferenciades del que és convencional. L’altre dia en un petit caló em va cridar l’atenció un grup de joves que intentava travessar de banda a banda, caminant per una corda fent un magnífic exercici d’equilibri i concentració. Aquesta activitat que perfecciona la capacitat de superació del cos i la ment es diu ‘Slackline’.
També va ser realment sorprenent contemplar en el Poliesportiu de Maó, autèntics dansaires enfilar-se i penjar-se, suspeses de llargues teles, practicant exercicis i coreografies. Aquesta modalitat esportiva i artística alhora, té nom i llinatges, ‘les teles aèries o acrobàtiques’.
Per si no en tenia prou de captivadores sorpreses i originalitats esportives, en una plaça en el centre de Maó una parella de joves damunt una petita estora, ofereix als vianants una exhibició de moviments i postures, una autèntica gimnàstica artística estàtica.
Aquests tres -Slackline, teles aèries i acrobàcia de terra-, són doncs esports innovadors, molt complets a nivell d’habilitats motrius i tècniques, activitats amb creixent penetració sobretot entre la joventut, que varien la concepció tradicional i atenen un nou concepte de l’esport.
