Quan teniu a les mans aquest diari ha passat una setmana del Diumenge de la Pasqua de Resurrecció. Festa grossa, bàsica, central, però només explicable des de la fe.
Si cerquem altres explicacions acabarem marejats i perillosament confosos, perquè no hi ha cap lògica científica, ni tan sols dels sentits.
Ara bé, pels creients ve a ser la clau de volta que aguanta l’edifici de la nostra fe. El triomf de la vida sobre la mort i, per tant, la continuïtat del missatge de l’Evangeli, amb les seves exigències humanes i les lliçons d’un comportament que sobrepassi, en el bé i la bondat, tota exigència social.
La resurrecció vol ser la mostra de què el missatge de Jesús, mentre era entre nosaltres, no mor a la Creu. Ni només reviu per un temps, com el cas de Llàtzer. És la garantia de continuïtat que ens ve a dir que; «això de Jesús va envant», com diríem rallant en pla.
Deia el P. Llunell en un dels seus treballats sermons, parlant de la Resurrecció: «és una vida sense limitacions. Tot això vol dir, òbviament, que la Resurrecció no és un esdeveniment històric, sinó que és un esdeveniment, una realitat que se situa més enllà de la història. La Resurrecció ha succeït. I succeeix. Però no en el nostre món, sinó més enllà del nostre món. Com és lògic, això, no es pot conèixer per la raó o pels sentits. Això només és assolible per la fe, i la fe és sempre un acte lliure que es basa en una decisió en llibertat. I la llibertat mai dona una seguretat total, perquè hi cap l’opció errònia».
Podem pensar que, per causa de la fe, som uns visionaris amb el seny ennuvolat, i certament sense la fe més val deixar-ho córrer. Però aquest fet que celebrem ens ve a dir, repeteixo, que la vida triomfa, va més enllà de la mort, i també i molt important: que el missatge heretat dels evangelis ens acompanya sempre i ens exigeix, perquè el seu compromís tampoc té caducitat. Per la resurrecció, la vida de Jesús, el seu Esperit, la seva manera de viure, per la fe, roman en nosaltres.
No ens podem limitar a la iconografia i quedar-nos amb imatges idíl·liques de cossos volant entre núvols. Fins i tot en la Resurrecció ens cal tocar de peus a terra i entendre que aquest retorn de Jesús, és el retorn de la seva paraula i els seus exemples i ens diu que amb la Creu no el van ensorrar, sinó que, en ressuscitar, ens ve ha deixar clar que hi ha lloc i raons d’esperança en les nostres vides.
És un gran motiu d’alegria. La millor raó d’esperança.
Bona Pasqua!, sempre.
