TW

El cuiner Joan Roca creu que Menorca es mereix tenir una estrella Michelin si no dues. Tinc dubtes si veritablement ens calen o no. El més important és fer les coses bé i fer-les a consciència, no treballar pel que diran. És el consell que la mare Roca va donar als tres germans quan van tornar a casa, la primera vegada després de rebre el nomenament com a millor restaurant del món. «Qui us ho ha dit això?» va preguntar-los. «Un llistat de gent d’Anglaterra» van respondre tots tres. La resposta va ser immediata «No us ho creieu i seguiu fent feina». Aquesta va ser una de les anècdotes que el propietari del Celler de Can Roca va explicar diumenge capvespre al gairebé centenar de persones que l’escoltàvem al recinte de la Fira Arrels. Del tema de les estrelles Michelin, es podria escriure un llibre. Més d’un i més de dos establiments que les han rebut les han rebutjat perquè no volien viure sotmesos, pendents i estressats pels inspectors. La pressió i les expectatives quan un restaurant té estrelles Michelin sempre és infinitament superior i no sé si això es directament proporcional al rendiment econòmic que se’n pugui treure. Potser m’equivoqui però el tarannà d’aquí no sembla que maridi amb jugar a aquest joc. A Menorca tenim molts bons restaurants que fan una feina excel·lent i el millor reconeixement és veure les taules plenes, no hi ha més. El talent hi és, ho va dir també en Joan Roca i per tant, podem estar tranquils que les coses es fan ben fetes. Si un dia arriba l’estrella a algun establiment ja ho celebrarem com a Illa però com diu la dita, si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.