L’exemple de Yolanda Díaz

Crec que la defensa d’un territori (físic) i d’un país (polític) passa, en primer lloc, per assegurar un futur econòmic digne pels seus habitants, un futur que té com a base principal l’accés a un treball estable i en unes condicions laborals i de salut mínimes, de les quals moltes persones no gaudeixen. En les condicions de salut hi trobem la relació amb el medi físic, amb el territori. Aquestes són les qüestions pràctiques que marquen una línia de defensa de les classes populars, els treballadors i treballadores, des de l’esquerra. Avui estic especialment content amb la notícia que per primera vegada en la història hem superat el 20.000.000 de persones afiliades a la Seguretat Social i que des de l’aprovació de la reforma laboral que va impulsar Yolanda Díaz, només en quatre mesos s’han creat un milió i mig de llocs de treball indefinits, estables; d’aquests, mig milió és per la transformació de contractes eventuals en contractes fixes, i un milió correspon a la creació de nous contractes ja indefinits. Això no s’havia vist mai. Com que la dreta ni ho mencionarà, ho intentarà ocultar, deixeu que ho diguem nosaltres: la millor política laboral de la història a Espanya és la que lidera Yolanda Díaz, ministre per Unides Podem. La xifra d’aturats és també la més baixa des de l’any 2008. La tendència és encara millor a les Illes Balears. Pel que fa a la contractació és l’abril amb un major nombre d’afiliats a la Seguretat Social. Pel que fa a l’atur, aquest abril ha baixat gairebé un 50 per cent en relació a 2021. Pel que fa a la modalitat de contracte, si a Espanya, un de cada dos contractes que es fan és indefinit, quan fins ara era un de cada 5, a Balears 8 de cada 10 contractes que es fan són indefinits. Aquesta transformació del paradigma de la contractació la viuen especialment la gent jove. La majoria no havien tingut més que contractes eventuals, precaris, sempre amb la por de quedar al carrer. Són raons més que suficients per seguir treballant a favor de les polítiques d’ocupació que defensen les millores en les condicions de feina i vida de les persones.