La meva generació -i me pens que unes quantes més- hem conegut una escola en què érem marginals. No estudiàvem ni la nostra llengua ni la nostra història. I així és que tot allò que hem pogut aprendre de noltros mateixos ha estat per iniciativa pròpia.
I així hem descobert, amb gran sorpresa, coses que semblaven impensables. Com allò dels Reis Catòlics no va anar ben bé com ens havien explicat o que tenim grans escriptors propis de qui mai havíem sentit rallar.
Ara bé, el passat sempre deixa vestigis que permeten fer-se preguntes. I alguns de ben evidents, con les festes tradicionals que, a pesar del pas dels anys, s’han mantingut inalterables. Aquests dies n’hem viscut una de prou significativa: la segona festa de Nadal. O dia de Sant Esteve, com també li diven.
Encara és una sorpresa per a molta gent que el calendari de Menorca contempli aquesta festivitat que, en canvi, és desconeguda a gran part d’Espanya. Però si grates una mica, descobreixes que també la celebren a Catalunya, a València i a la resta de les Illes Balears.
I si grates encara més, te n’entems que Sant Esteve també és dia festiu a la majoria de països del centre i el nord d’Europa. De la mateixa manera que el dilluns de Pasqua, que a pesar de tots els canvis es continua celebrant a Menorca, igual que a tots aquests altres territoris i països que he citat.
l motiu és tan simple com contundent. Aquestes «segones festes» tenen el seu origen en l’Imperi Carolingi, en el segle IX, del qual són descendents primer Catalunya i, més tard, a mesura que s’ocupava territori als àrabs, València i les Balears. Castella, en canvi, té un altre origen històric i no les ha celebrat mai.
L’Imperi Carolingi donava una gran importància religiosa i festiva als dies de Nadal i de Pasqua, de tal manera que eren dies en què semblava obligat reunir tota la família, per més dispersos que poguessin viure els seus integrants.
Ara bé, en aquell temps les «segones festes» no eren ben bé dies festius, sinó dies en què estava establert que no es feia feina perquè cadascú disposàs de temps suficient per tornar a ca seva, que de vegades era molt enfora de la casa paterna.
En la tradició castellana, la Nit de Nadal (la Nochebuena, per a ells) és gairebé més important que el dia de Nadal. Segurament el motiu és que no tenen aquest dia de més que tenim aquí. I per açò també, a ca nostra, la nit és molt més austera, limitada al ressoparet, o ressopó, com diuen a Catalunya, de quan s’ha acabat la Missa del Gall.
Podrà semblar sorprenent que aquestes festivitats i aquestes tradicions, que encara són tan vives, ens arribin de fa més de mil anys. Però passa sovint que els costums d’avui dia que trobam tan normals venguin de molt enrere. I la història ens en dona l’aclarícia.
A Menorca tenim una altra tradició també de caràcter festiu, encara que en el calendari sigui dia laborable: l’1 d’abril o dia d’enganar. No és tan antiga com les anteriors, però també està emparada per la història pròpia. Es va popularitzar entre els nostres predecessors durant els anys de sobirania britànica, en el segle XVIII.
I, com les altres, també és tradicional a la majoria de països d’Europa i als Estats Units. A Espanya en canvi, és desconeguda, encara que celebren una diada semblant el 28 de desembre, amb el nom de dia dels Sants Innocents.
