Recordes un homo ja gran (bé, t’ho semblava llavors, tal vegada tenia l’edat que tens tu ara) que deia que a la seva vida havia tingut moments dolents i altres de bons, alegres i tristos, però que allò que dominava la seva existència amb molta diferència eren els moments avorrits. I per no arribar a aquest resum de la vida sembla convenient tenir una feina que no resulti excessivament desagradable, unes relacions familiars almanco correctes, bons amics i algunes aficions.
I un dels entreteniments freqüents sol ser la lectura. Però no te sembla que sigui l’únic, ni el més important de l’univers ni imprescindible per tenir una vida plena. Açò és el que opines tu, encara que des que a 7è d’EGB vas llegir «Les Mines del Rei Salomó» a sa Graduada, sempre hagis estat un bon lector.
Però és que hi ha qui li agrada tant la lectura que opina, i ho diu i repeteix sempre i per tot, que tothom ha de llegir per força, que és el millor que hi ha. Tu no dubtes de la seva bondat, com tampoc dubtes dels beneficis de la pesca, molt entretinguda i que afavoreix a qui la practica… Com sembrar un hortet, criar canaris o col·leccionar mussols. Tota dedicació que t’ompli t’ensenya i et fa millor…
«Si a prop de la biblioteca teniu un jardí, ja no us faltarà res», diuen que deia Ciceró. En tost de jardí podem posar hort, barqueta... i en tost de biblioteca, caseta de vorera, agència de viatges, cinema o qualsevol cosa que ens faci sentir bé. Però alerta, que sortirà aquell amb la cançoneta «sí, sí, però que llegeixis, te dic!».
