Si a n’aquestes altures de sa pel·lícula qualcú encara no té clar que s’Estat no mira pes nostro benestar sinó pes seu propi s’ho hauria de fer mirar. Diu «Es Diari» que ses renúncies a herències s’han disparat un 151 per cent durant sa darrera dècada segons s’informe des consell general des Notariat. El 2019 IB3 rallava d’un 300 per cent més de renúncies a Balears també es darrers deu anys. L’any 2011 hi va haver 750 desistiments -massa me semblen- i el 2021 ja eren 1.889 renúncies. Més del doble en deu anys.
Diuen es notaris que es principal motiu de ses renúncies a ses herències és s’econòmic, ja que molts de ciutadans «no pueden o no quieren hacerse cargo de los gastos que puede acarrearle la misma». ¿I quins són aquests «gastos» que molts de ciutadans no poden pagar a s’hora d’acceptar una herència? Perquè no me crec que es ciutadans no puguin pagar (només) sa feina des notari que és just i llegítim que cobri per ella.
Efectivament, lo que es ciutadans no poden pagar són ets imposts abusius i excessius que s’Estat (en aquest cas, ses Comunitats Autònomes) mos imposa a canvi de poder acceptar una herència.
¿Per què hem de pagar imposts per heretar una propietat que es nostros pares ja van tributar? S’impost de successions i donacions és una estafa, un robo de sa casta política i burocràtica a ses classes mitges i baixes espanyoles de petits propietaris que s’han remput es llom fent feina per deixar una propietat an es seus fills.
S’herència és un dret fonamental que tenim es ciutadans reconegut a sa Constitució Espanyola. S’impost de successions i donacions i qualsevol altre que tributi damunt una propietat que ja va pagar imposts en es seu dia no hauria d’estar bonificada; directament no hauria d’existir. ¿Què pensa fer es «Govern de la gent» de Francina Armengol davant ses quasi 2.000 renúncies a herències de ciutadans balears de cada any? Si n’Armengol se vol penjar sa medalleta de govern de «la gent» que comenci per eliminar s’injust i confiscatori impost a sa mort, i llavor ja en parlarem.
