Josep Bagur Torres05/06/22 3:59
TW

La festa de Sant Joan té dues coses damunt la taula: un problema i un debat. El problema és la massificació, que representa el principal risc per la festa de Ciutadella. El debat és sobre la participació de la dona a la colcada. Aquest no s’ha de resoldre de forma urgent i s’hauria de poder parlar amb serenor i no com un argument per enfrontar-se, alimentant un conflicte que fins ara no ha existit. Entenc que hi ha arguments vàlids per defensar les dues posicions, la de conservar la tradició de la representació festiva tal com fins ara per no perdre l’autenticitat que fa de la festa una celebració única, i el dret social de les dones pageses a sortir a la colcada en una societat que avança en la igualtat. Se’n pot rallar sense l’estigma de ser bon o mal ciutadellenc?

El que sí que és urgent és prendre mesures de resposta al problema de la massificació. Fixeu-vos que els temes informatius principals previs a la festa són el nombre de policies que vindran, la quantitat de places de barco des d’Alcúdia, l’aforament limitat pel pla de seguretat.

La festa és representació, però sobretot és vivència. I estic segur que molts de ciutadellencs se senten expulsats dels espais festius en els quals anys enrere s’hi trobaven bé. El primer toc, els jocs des Pla, els caragols, llocs com la placeta des Be per fer botar cavalls. Ara hi ha tanta gent que molts d’aquí no hi caben. Discriminar pel lloc de residència no sé si serà constitucional o políticament correcte, però hauríem de respondre a la pregunta de si els ciutadellencs han de tenir algun dret específic i individual amb relació a la seva participació a Sant Joan.

A la festa del Firó de Sóller, a Mallorca, es reparteixen 8.000 polseres per accedir a la plaça major i veure la batalla final. Així els residents tenen una preferència per assistir. A Ciutadella hi ha càmeres per comptar quanta gent hi ha, per exemple, al primer toc. Però una polsera permetria que dones i homes de Ciutadella puguin recuperar els espais abans de la invasió.