Louis François-Armand de Vignerot du Plessis, duc de Richelieu, nebot net del Gran Cardenal i mariscal de França, és conegut a Menorca per ser la persona de confiança del rei Lluís XV per conquistar l’Illa per a França. Ho va fer en 1756 quan comptava seixanta-dos anys. Al duc, se li atribueix també la difusió al seu país de la salsa maonesa que un cuiner li va servir en una fonda de Maó.
És famós per ser un gran faldiller i es diu que va servir d’inspiració al llibertí personatge de Valmont en la novel·la «Les amistats perilloses». A la tendra edat de quinze anys va ser empresonat a la Bastilla després d’haver estat descobert en el dormitori de Charlotte, una filla del Rei, i va ser gràcies a la intercessió de la princesa que no va ser executat per pagar aquelles llicències llibertines. El seu atractiu entre les dones era tal, que dues d’elles es van batre en duel a pistola pels seus favors. Va ser en el Bois de Boulogne en 1718.
Ell no se n’alçà una cella i després d’aquest episodi comentà: «Aquestes dames han estat molt bones barallant per a mi. Jo no sacrificaria ni un dels meus cabells, ni per a l’una, ni a l’altra».
A les seves memòries va escriure que «tard o d’hora fins la dona més raonable comet alguna bogeria» i confessà que les que mostraven resistència a ser seduïdes eren les que més l’atreien.
A la seva arribada a Menorca, al comandament de les tropes franceses, el duc va ser rebut amb grans benvingudes tant a Ciutadella, on l’església li va oferir un tedèum, com a Maó. Tindria també la mateixa càlida acollida per part d’alguna dama menorquina?
