Enclusa 26

He de dir que la gestió en una institució, a part de mal de caps,    dona moltes satisfaccions, ensenyances i alguna decepció. De la meva etapa com a conseller de Cultura, Educació i Esports en guard tres o quatre, de decepcions. Potser una de les més importants per jo té a veure amb s’Enclusa. No tindria cap importància si no fos que ara ha tornat a sortir la qüestió referida a nous projectes sobre l’antiga base nord-americana, base que he recordat aquests dies quan veia l’espectacle que ha costat cinquanta milions d’euros de la reunió de l’OTAN a Madrid i recordava aquella pujada fins dalt de tanta gent manifestant-nos en contra de l’organització militar. Al final del mandat 1999/2003, ja ho teníem tot a punt per fer les obres d’adequació de l’antiga escola de Santa Àgueda com a casa de colònies. Havia estat un procés llarg i arribava el que havíem perseguit. L’objectiu era doble: una casa de colònies o d’estada per recuperar un edifici en ruïnes, que servís també com a senzill centre d’interpretació del castell de Santa Àgueda, just al començament de la pujada. Uns dies abans de començar, es presentà al Consell Insular una altra proposta: l’adquisició de s’Enclusa i la creació d’una gran casa de colònies i alberg a les antigues instal·lacions militars. He de confessar que la perspectiva d’aquest centre em va emmirallar, ja que podria haver estat una oferta única. Una de les conseqüències de la decisió de tirar endavant va ser la d’aturar el projecte a les escoles de Santa Àgueda. Va ser un error, que només descobreixes quan passen els anys. Exactament vint anys, han passat. L’escola de Santa Àgueda ja sabeu com està i les instal·lacions de s’Enclusa cauen en l’abandó. El 2003, en complir els vuit anys en el càrrec, ja no em vaig presentar a les eleccions i    vaig seguir el tema des d’enfora. Durant aquests vint anys s’han emplenat moltes pàgines de diari i hores de ràdio i televisió amb els projectes per s’Enclusa, que han anat derivant cap un centre d’interpretació de la Reserva de Biosfera. S’han presentat projectes, s’han aconseguit finançaments que s’han perdut, s’han fet jornades de participació sobre el futur de la muntanya.

Noticias relacionadas

Reivindicació del silenci

Más noticias relacionadas

Ara, quan està a punt d’acabar un altre mandat i està clar que en aquest ja no es farà gaire cosa, se’ns anuncia una nova inversió i es posa data per començar a veure els primers resultats l’any 2026. Us he de confessar que jo som un poc escèptic amb les promeses i projectes que es presenten quan falta menys d’un any per a unes noves eleccions, no vol dir que no ho cregui, sinó que de vegades pesa més la proximitat de l’envit electoral que la realitat. També m’ha succeït a mi. És clar que aquesta resurrecció de s’Enclusa em crea satisfacció i que esper que es faci realitat, ben igual que amb la qüestió de les bateries de Favàritx i tantes altres inversions necessàries, encara que ara per ara les inversions més necessàries són les de combatre la desigualtat en un temps en què els corbs sobrevolen el món i de combatre el canvi climàtic i el col·lapse ambiental, que la dura realitat diària, no ens deixa veure en tota la seva magnitud.