A Pilar Benejam, pedagoga reconeguda, li he sentit més d’una vegada rebutjar i enfadar-se davant l’aplicació del concepte d’«excel·lència» en un ensenyament democràtic i inclusiu. I és que aspirar a la perfecció és un error; hem d’aspirar, ens recorda el periodista Ignasi Aragay (Ara, 18/06/22), en tot cas, a equivocar-nos, a dubtar, a contradir-nos, a indagar els nostres prejudicis. Segueix aquí Montaigne i el consegüent pensament crític, fugint de receptes i fórmules tancades, dubtant de tu mateix. Ho fa en els seus assaigs Joan Fuster El descrèdit de la realitat», «Diccionari per a ociosos», «L’home mesura de totes les coses»,  «Babels i Babilònies», etc). Una vena sanament escèptica també la trobam en molts moments de Josep Pla; en fi, en tothom que s’estalvia de donar consells i  ens ajuda a reflexionar.

Mai abans hi havia hagut al Museu del Prado un sopar com aquell. La premsa habitual realitzà un desplegament  sobre la visita dels mandataris mundials i llurs parelles. Fotos davant Las meninas de Velázquez, visita dels partenaires a un lloc d’acollida per a exiliats ucraïnesos (i per què no als de les Cies, on, malvivint, esperen el rebuig centenars de migrants de pells i procedències diverses? ), fins i tot ens han explicat fil per randa el que havien degustat aquells senyors que diuen vetlar per la nostra seguretat però, que, a les ordres de les multinacionals armamentístiques no pretenen altrament que organitzar incendis arreu del món per fer negocis en destrucció i reconstrucció posterior. Sabrem mai realment què ha costat tot aquest muntatge ad majorem Petri et Patriae gloriam? El que sí sabem és el compromís espanyol d’infeudar-nos més als colonitzadors americans i incrementar la despesa bèl·lica fins al doble de l’actual ... en set  anys. «Qui vindrà darrere, que tanqui sa barrera».

Qui fa calaix amb els patiments de la població ucraïnesa? Molts. Però mirem les grans companyies petrolieres, que des de la invasió russa han percebut 3.300 milions d’euros de més a més fent pujar la tarifa de la gasolina i el gasoil (dades de Greenpeace, de mitjans del mes passat). Aquestes són màfies tan poderoses com per fer-nos passar per malla que s’han saltat a conveniència les lleis de lliure competència, que haurien de beneficiar els consumidors, i s’han ‘oblidat’ que la UE permet establir impostos temporals extraordinaris als beneficis de les empreses energètiques sobre els carburants? Qui posa el picarol al moix si no una ciutadania conscient per ben informada?