Què són les jornades si no llibres? Històries, nostres i dels altres. Hi ha espais on es produeixen –alhora- dotzenes de guions, obres repletes d’una sensibilitat especial. Són una part del volum, on el teu esguard guaita miques dels altres. I no hi ha escenes que donin tant per un llibre, que les viscudes a les sales d’urgències. Aquí no hi ha luxes ni palaus, uns passen, uns queden i d’altres marxen per sempre. En la cruïlla, els que venen i els que van, comparteixen açò, un full de la vida. Un misteri inabastable de camins infinits, on la major riquesa són les pàgines que ens queden per escriure.
La consellera de Salut del Govern balear, Patrícia Gómez, va explicar dimarts que s’estan reformant aquests espais per a garantir la privacitat dels pacients. Em va agradar la seva intervenció, enfocada a la intimitat de les persones malaltes. Va comparèixer a petició del Partit Popular, per explicar la situació de col·lapse que es viu als hospitals i la queixa dels propis metges.
Viure en una Reserva de Biosfera no és fàcil: la manca de connectivitat fora temporada turística, trobar habitatge, els preus, aconseguir professionals... i tot açò, tant si governa la dreta, el centre, o l’esquerra. A urgències, hi ha moments de quietud i d’estrès, segons el grau de la situació que es pugui produir. Com la vida mateixa, intensificada per la covid i el turisme.
De vegades, impera un comentari d’urgència: deixem de criticar per criticar.
