El «New York Times» publica cada dia des de 1945 una de les columnes econòmiques més influents al món, la columna Lex. No hi ha inversor internacional que no tengui en compte les seves recomanacions o advertències. Dimecres dedicava un dels seus articles a Pedro Sánchez, després d’escoltar la seva intervenció al debat de política general. El titlla de populista per l’anunci de mesures com l’impost extraordinari a la banca o el recàrrec a les elèctriques per tal d’ingressar 7.000 milions d’euros en dos anys, doblers que acabarem pagant vostè i jo. Poca recaptació, en tot cas, si tenim en compte que duim gastats 30.000 milions amb mesures d’utilitat més aviat escassa per fer front a la crisi.
Declarar-se enemic de l’Ibex per guanyar vots no sembla la millor estratègia si tenim en compte la contribució d’aquestes empreses en termes d’ocupació, innovació o recaptació fiscal a l’economia del país. També oblida el president que els seus accionistes són les famílies que tenen allà dipositats els seus estalvis, però tot sigui per remuntar les enquestes.
El que fa uns mesos semblaven mesures excèntriques com repartir als joves de 18 anys un bonus regal de 400 euros per a productes culturals s’han anat convertint en la norma. Així és com ens hem acostumat que ens regalin uns cèntims quan omplim el dipòsit del cotxe, ens posin a la butxaca 200 euros en forma de xec anticrisi o passi a ser gratis l’abonament del tren de rodalies per a qui té la sort de viure a la Península.
A escala local també hem experimentat amb aquesta nova política que suposa tornar-te en forma de regal allò que primer t’han cobrat a través dels impostos. És el cas dels vals de compra que amb més pena que glòria ha repartit el Consell o les darreres ajudes a joves per treure’s el carnet de conduir o comprar-se un ordinador portàtil. Què serà el següent, convidar a paella la jornada de reflexió? Tot pensant que amb la panxa plena es vota millor.
