Carta a un guàrdia civil

Estimat nombre de la guàrdia civil. Quan l’he vist a la fotografia he passat pena per vostè. Avui matí li ha tocat anar as Mercadal, on feien festa. Ja sap com són les festes patronals, sobretot els matins: els fillets juguen, els cavalls boten, la banda sona la música alegre de sempre, hi ha jocs, hi ha bromes, un poc de sarau als bars. Són poques vegades a l’any, i després d’una pandèmia com la que hem viscut, hi ha ganes de festa. Els turistes fan fotos, els vesins es troben, fan un ginet o una cervesa, xerren de les seves coses, dels fills i de les filles, de la feina, de la inflació, dels regidors, d’homes i de dones -segons els casos-, i avui també han rallat de vostè. Jo no hi era, jo era a nedar a s’Arenal, però com si hi fos. La veritat és que no sé qui és el cap que l’ha enviat així as Mercadal, ni el cap del cap, ni què van dir a la Junta de Seguretat on es parla d’aquestes coses. Però he vist la fotografia i he pensat, guàrdia civil amb guardapit antibales, pistola reglamentària a la banda, armat de fusell d’assalt que sembla de calibre 5,56 x 45mm, i segurament alguna arma més que no està a la vista. A més, el que sembla un tatuatge en el braç, que és una cosa que sempre m’ha fet respecte. Amb 37 graus que feia avui matí, haurà passat molta calor. I no estava tot sol, pel que em diuen eren dues o tres parelles que es passejaven uniformats i armats ben enmig de la festa. Es devia sentir estrany, vostè. M’ha recordat aquella cançó de Sabina: «Extraño como un pato en el Manzanares/ Torpe como un suicida sin vocación/ Absurdo como un belga por soleares/ Vacío como una isla sin Robinson…».    Ja haurà vist, amic guàrdia civil, que la gent de Menorca és pacífica, molt de la broma i molt de cantar amb bona afinació, amiga de l’alegria de viure, que combrega aquesta filosofia estival del joc amb els animals. No sé si va ser a Sant Joan, vaig llegir que el dispositiu de seguretat el formaven més de tres-centes persones. Ja ho veu, ara l’èxit o no èxit de les festes es mesura per la consistència del dispositiu de seguretat i no per la comunió lúdica dels celebrants. Que no hi hagués problemes o conflictes greus no és degut ja al fet que les persones ens sabem comportar, fins i tot quan feim un parell de gins, sinó al fet que hi ha molta policia. Jo em pensava que la festa era una altra cosa. Amic guàrdia civil, no sé si ha vist la fotografia. No em digui que no talla un poc el rotllo. Però ho deuen dir els protocols, ai els protocols! Els protocols que semblen caiguts del cel. Quan el tornin a enviar, que ara açò és cada setmana, li pot dir als seus superiors que si poden quedar retirats de la vista de la gent, dels fillets principalment. Si es tracta de complir amb el pla de seguretat que es compleixi, però amb discreció. Nosaltres farem com si no hi siguin, cosa que és impossible si es passegen d’aquestes traces ben enmig de la bulla.