Hi ha persones que esdevenen referents ètics. Sense voler (la humilitat forma part del seu component genètic). En Joan fou, és i serà una d’aquestes. L’admiraves i vas tenir el plaer de poder comptar amb la seva amistat, mai no defallida. Constituïa el polític exemplar i exemplaritzant que sempre restava fidel a les seves idees, que defensava no des de la fal·làcia, sinó des d’una rotunda argumentació i una extraordinària oratòria. On es troba un dirigent així el dia d’avui?
El mateix podria dir-se de la seva tasca com a docent, com a intel·lectual... Enamorat de Menorca i de la Llengua Catalana, les seves paraules sempre destil·laven saviesa, passió, bellesa i bondat. La seva vida fou també així, exactament així. Recordes algunes de les coses que va dir-te i que guardes gelosament dins el teu cor: «L’estètica no pot existir sense l’ètica» o «les llengües no es barallen, tan sols els homes en utilitzar-les»...
Crec que Josep Pons Fraga, l’editor d’«Es Diari», va definir-lo perfectament dijous quan digué que Joan era un home que es feia estimar i respectar.
Adéu, bon amic ! A nosaltres ens queda ara el pitjor. Viure sota el pes de la teva absència.
